Estic contenta d'haver-te conegut

La sensació que tens quan algú et valora sense, a priori, saber res de tu.

La sensació que tens quan algú et diu el que necessites sentir, encara que no sigui el que vols sentir.

La sensació que tens quan algú t'escolta i no només et sent.

La sensació que tens quan algú et diu que està content d'haver-te conegut, quan de fet tu creus que qui ha d'estar contenta ets tu.

Sucre per endolcir la vida

Avui m'he posat sucre al cafè amb llet del matí.

Això no hauria de ser res particular, només és que jo mai no me n'hi poso de sucre al cafè amb llet... bé mai, tampoc.

Només m'hi poso sucre l'endemà d'una nit de festa, quan em llevo amb ressaca, sabeu què vull dir? Amb el cap emboirat, l'estómac regirat i una necessitat de sucre extrema.

De fet aquesta és la clau: la necessitat de sucre. El meu cos m'avisa quan en necessita de sucre.

Aleshores jo em poso sucre al cafè amb llet del matí.

Avui no tinc ressaca... bé, almenys no tinc ressaca de l'endemà d'una nit de festa, però el meu cos té la mateixa sensació.

Em sembla que ahir vaig tenir una reacció a alguna cosa que m'ha provocat la ressaca d'avui.

Com que no m'agrada haver-me de posar sucre al cafè, intento no tenir ressaca, intento no tenir reaccions estranyes a coses estranyes. He d'eliminar les coses estranyes.

Canvis

S'acosta el final de l'any amb més canvis que recordo de la meva vida.

Des del desembre del 2005 la meva vida ha fet un gir. Ja no sóc la mateixa que era aleshores.

Necessito netejar certes coses o canviar-les.

Una d'aquestes coses és el meu blog. Abans era La Pedra Filosofal. No l'esborro, però l'abandono, per ara.

Ara seré per aquí. Amb la cara neta.

Somriu.