Pare
Avui és 19 de març. És el dia del pare. És el dia del meu pare. Avui fa 67 anys.
Ahir el vaig trucar. Necessitava molt parlar amb ell. El vaig trucar plorant. I ell, com sempre quan ploro, es va atabalar. Primer em va dir: "Au, plora una estona més i després explica'm què passa." Carregat de paciència. N'ha de tenir molta de paciència, el pare. Quan vaig poder parlar amb claredat li vaig dir el que em pertorba. Per què ningú m'estima? I ell em va dir que hi ha molta gent que m'estima. Ja ho sé, pare, però jo no em vull fer vella sola i em sembla que mai no trobaré un home que m'aguanti. El pare em va dir: "Ets una dona intel·ligent i llesta. Molt. I tens un sentit de la responsabilitat que va més enllà del que moltes persones entenen. Quan estimes algú, ho fas amb tota aquesta responsabilitat i estimes massa, i aclapares. Saps massa, ets massa llesta." Jo li vaig preguntar com ho havia de fer per canviar això i ell em va dir, no canviïs, bonica, així estàs molt bé. No has de canviar. Ja arribaràs a conèixer algú a qui no aclapari la teva intel·ligència i a qui no l'aclaparis tu.
[edito]: com que tinc la lleugera sensació que hi ha coses que potser no s'entenen bé, el meu pare em va fer una crítica sobre la meva actitud. Sí, sóc llesta, però massa, sí, sóc responsable, però massa, sí, estimo, però massa. Massa de segons quines coses no és bo. Massa de tot això mai m'ha donat bon resultat. No puc ser menys llesta, però sí puc responsabilitzar-me menys dels altres i sí puc estimar menys. Era una crítica. Constructiva, però crítica.
Saps, pare, t'estimo, una grossa! Mil petons i moltes moltes felicitats!!! Ets el més millor del món!
Ahir el vaig trucar. Necessitava molt parlar amb ell. El vaig trucar plorant. I ell, com sempre quan ploro, es va atabalar. Primer em va dir: "Au, plora una estona més i després explica'm què passa." Carregat de paciència. N'ha de tenir molta de paciència, el pare. Quan vaig poder parlar amb claredat li vaig dir el que em pertorba. Per què ningú m'estima? I ell em va dir que hi ha molta gent que m'estima. Ja ho sé, pare, però jo no em vull fer vella sola i em sembla que mai no trobaré un home que m'aguanti. El pare em va dir: "Ets una dona intel·ligent i llesta. Molt. I tens un sentit de la responsabilitat que va més enllà del que moltes persones entenen. Quan estimes algú, ho fas amb tota aquesta responsabilitat i estimes massa, i aclapares. Saps massa, ets massa llesta." Jo li vaig preguntar com ho havia de fer per canviar això i ell em va dir, no canviïs, bonica, així estàs molt bé. No has de canviar. Ja arribaràs a conèixer algú a qui no aclapari la teva intel·ligència i a qui no l'aclaparis tu.
[edito]: com que tinc la lleugera sensació que hi ha coses que potser no s'entenen bé, el meu pare em va fer una crítica sobre la meva actitud. Sí, sóc llesta, però massa, sí, sóc responsable, però massa, sí, estimo, però massa. Massa de segons quines coses no és bo. Massa de tot això mai m'ha donat bon resultat. No puc ser menys llesta, però sí puc responsabilitzar-me menys dels altres i sí puc estimar menys. Era una crítica. Constructiva, però crítica.
Saps, pare, t'estimo, una grossa! Mil petons i moltes moltes felicitats!!! Ets el més millor del món!
Escrits
3 comentaris:
Hi ha un llibre, que em va aconsellar una amiga i la seva lectura personalment em va anar molt bé... es "Mujeres que aman demasiado". L'amiga que me'l va recomanar, la Mercè Molist, n'ha parlat vàries vegades al seu weblog: http://www.filmica.com/port666/archivos/005333.html i http://www.filmica.com/port666/archivos/004284.html
Fes un cop d'ull als posts de la Mercè i mira si creus que és el teu cas... aleshores tracta de localitzar el llibre, que em penso et pot ser de molta utilitat. Jo el vaig llegir (no tot) ara fa cosa d'un parell d'anys i, la veritat, a mesura que passa el temps m'adono de moltes coses que s'expliquen al llibre també són vàlides per a mi.
Gràcies :)
Ho faré.
Per cert, un llibre que a mi em va agradar molt és aquest LOS LIMITES DEL AMOR del Walter Riso. Val la pena llegir-lo. Jo li vaig regalar a una amiga, la nit de Cap d'Any, però ara me'l tornaré a comprar i el tornaré a llegir.
Publica un comentari