Des d'Opinalia s'emprèn una iniciativa (concurs) per premiar les 50 millors entrades presentades. El premi és un llibre amb les 50 entrades, però jo crec que el que és millor és la possibilitat de trobar altres blogs que potser no coneixes i et poden aportar coses noves.
Així doncs, ja ho sabeu. Si hi aneu hi trobareu més informació sobre el com el què i tot plegat.
Sé que no ho hauria de fer i que em fa més mal que bé i que no és sa, però sóc així i em pregunto si l'escuradents és la que ara tens entre mans.
Avui ha estat un dia feliç entre el meu germà preferit i les meves nines.... estic tan contenta!!!!
El meu germà preferit avui feia la presentació del seu llibre blanc: 'el libro blanco de lasociedad.net'
Ha estat fabulós. He gaudit veient-lo tant content, però m'he sentit molt enyorada de la meva germana preferida. Però ara mateix he estat capaç de transmetre-li tota la meva felicitat!!!
Gràcies a tots per deixar-me viure aquests moments :)
Un somriure a la crisi, una treva a la recessió
Il·lusió, sort, no tenir por a fer feina i una mica de follia són alguns dels ingredients amb què les germanes Sara i Núria Pons han condimentat el plat fort de la seva vida. Obrir un negoci en època de crisi? i per què no? Tenir una mica d’estalvis i no rumiar-ho gaire van ser suficients perquè dia 30 d’octubre la tenda de roba masculina i femenina i de decoració Sándalo, situada al carrer des Ramal, tornés a alçar les reixes.
Fa temps un amic em va dir, arrel d'una reunió de blocaires, que qui eren ells per reunir-se i dir què eren les coses, com s'havien de fer les coses al món dels blocs, i en aquell cas concret, en el món dels blocs en català. Va ser aleshores que vaig començar a sentir parlar d'allò que en van dir la catosfera, que ara mateix no sé si és "nou terme" ja en desús.
El cas és que en aquell moment jo li deia que qui vulgui es pot reunir per parlar del que vulguin i ell argumentava que ningú no els havia donat l'autoritat per reunir-se i decidir coses. I en certa manera tenia raó. Perquè per molt que els que escriuen blocs siguin economistes, periodistes, escriptors, o gent de renom per qualsevol altre motiu, no són més que jo, que no sóc ningú.
I en el cas concret dels blogs el que és interessant és que tota aquesta gent de renom és tant ningú com jo mateixa. Tots som anònims que diem coses que ens passen pel cap i altres anònims entren a la nostra pàgina i llegeixen el que hem publicat. I aquesta, per mi, és la grandesa de tot plegat.
Però la meva sorpresa ha estat quan aquest amic s'ha reunit amb altres blocaires per parlar i decidir coses. Ell que deia que a aquells ningú no els havia donat cap autoritat per reunir-se i parlar, ara ho fa ell. I orgullós, tu!
Ei, però no m'interpreteu malament, eh, que jo segueixo creient que tothom és molt lliure de reunir-se i parlar del que vulguin i treure'n les conclusions que considerin. I també són lliures de després publicar o no aquestes conclusions. I que si uns li'n volen dir catosfera i els altres volen parlar d'ateneuesfera, a mi em sembla ferpecte.
El que descol·loca és la hipocresia que ens dóna l'anonimat d'Internet. Perquè, per què escrivim anònimament (sense ser anònims) per després reunir-nos i descobrir que darrera d'un nick hi ha una persona (que d'altra banda era altament probable que així fos) i ens alegrem tant d'haver-nos conegut i ens diem coses com: «ara llegiré el blog de XXX d'una altra manera perquè ja el conec»?
Que d'altra banda, també és cert que quan coneixes a l'escriptor llegeixes els seus escrits d'una altra manera. Jo sóc la primera que ho faig. I sovint, com més coneixes a qui escriu menys entens què està dient. Perquè quan és un anònim qui escriu ets més lliure de fer teva la seva història, com quan llegeixes una novel·la i poses cares i veus als personatges i segurament no seran les mateixes que les que imaginava l'escriptor. En canvi, quan saps qui escriu, això ja no és tan fàcil de fer i el que passa és que ja no ho entens...
Últimament estic una mica capficada perquè vull ser algú i sé que sóc ningú. Però he vist aquesta frase i em sembla que em servirà per pensar una mica i potser, fins i tot, per canviar la meva concepció.
Mireu què ha fat la quarta R de casa!!
Escrits
Tots els comentaris
