29 de juliol 2007

Tu i jo no som amics

Tu i jo no som amics.

Potser en vam ser en algun moment, però ara ja no. Un amic és algú amb qui vols estar, fins i tot després d'haver-lo conegut. I jo, després d'haver conegut certes coses de tu, no vull estar amb tu.

Potser hauria volgut saber quines van ser les coses que et van agradar de mi i quines són les que no et van agradar. Pensava que, en certa manera, tens criteri, pel temps que hem estat junts, per les coses que hem compartit, però ara sé que no en tens. Pensava que em coneixies. Però ara sé que no m'has volgut conèixer i que no em coneixes. Millor.

I no em sap greu no ser amiga teva. Les coses són així. Em fa mal el que em dius i el que em fas i em fereix en una profunditat que voldria que no fos possible arribar-hi.

No has estat el primer de ferir-me i potser no seràs l'últim, però les ferides tenen la virtut de fer la pell més dura.

Però saps, jo sóc així. I el meu sofriment és de la mateixa magnitud que el meu amor. Jo estimo amb tot el que tinc i també pateixo amb tot això. I aquest és el meu problema. És el meu defecte i la meva virtut.

Així és com em veig jo, i volia saber com em veus tu. Però ja no ho vull. Ja no m'importa.

I volia preguntar-t'ho i volia esperar la teva resposta. Però ara ja no vull.

27 de juliol 2007

La Mare

Avui he pensat molt en la mare. La Mare. He pensat en la meva mare, i en la seva i en mi...

D'aquí a quatre dies el meu fill farà sis anys i al setembre la nena en farà quatre. I ara fa un any i set mesos que el seu pare va marxar de casa.

No ho he passat bé. Tampoc malament, eh. Però ha estat dur. I ara no estic en les millors condicions. Estic molt cansada. Però tinc la Mare.

Avui m'ha enviat un correu electrònic preguntant-me si havia dinat.

I he pensat en l'àvia, la mare de la Mare. Era una roca. Ho va aguantar tot. I una mica més. I es va acomiadar de tots abans de morir.

I després he pensat en mi. Jo també sóc una mare. Avui tenia la petita dormint a sobre. Tan bonica i tan dolça.

26 de juliol 2007

Prevenció de Riscos Laborals

L'altre dia ma germana deia que en cas d'accident laboral, la culpa és de l'empresari. Jo li vaig dir que em sembla que si l'empresari dóna tots els EPIs i els EPCs (equips de protecció individual i col·letius, respectivament) i el treballador no els usa adequadament, doncs la responsabilitat és del treballador, o potser compartida. Ella deia que no perquè l'empresari pot fer servir el seu poder per obligar als treballadors a usar els EPIs i els EPCs.

Dos dies més tard vaig saber això del Manu. Li van rebentar uns tubs amb agar (no sé quin) a la cara. Li va quedar la cara tant tallada per tot arreu, que no sabien l'abast de la lesió. La bata, blanca, va quedar vermella. Amb ell a l'ambulància hi anava el director general.

Li van treure tots els vidres que van poder, però encara en té a la cara que diuen que li aniran marxant a mesura que la pell es vagi regenerant per sí sola.

Un ull també el té ple de vidres, que també aniran caient o eliminat-se per sí sols.

L'altre ull el té pitjor. Li van haver de cosir la còrnea. I això li va provocar una cataracta. L'han operat, però no ha anat del tot bé. Sembla que hi té alguna cosa més. Ara cal analitzar la composició de l'agar a veure si ha pogut fer alguna reacció estranya amb el cristal·lí.

A mi no em preocupa de qui va ser la culpa.

16 de juliol 2007

El meu pare :)

El meu pare acaba de saber que li han atorgat el Premi Nacional d'Informàtica.

Felicitats Putxi!

:)

11 de juliol 2007

No ho puc evitar... sóc del ram de l'aigua :)

A World of Reasons to Ditch Bottled Water (TreeHugger)
Bottled water manufacturers’ encourage the perception that their products are purer and safer than tap water. Bottled water can cost up to 10,000 times more per gallon than tap water. But the reality is that tap water is actually held to more stringent quality standards than bottled water, and some brands of bottled water are just tap water in disguise.

La legislació que aplica a Catalunya respecte l'aigua de boca (crec recordar) és més exigent en segons quins contaminants químics que la que aplica a l'aigua embotellada. D'altra banda, i com també esmenta l'article, hi ha molta aigua embotellada que és aigua tractada, com la de l'aixeta o menys, i després posada dins d'una ampolla de plàstic.
A banda de la possible migració de certs components del plàstic a l'aigua, cosa que no pot passar a l'aixeta. Bé, si hi ha algú que encara tingui canonades de plom, que està absolutament prohibit, pot ser que aquest es dispersi a l'aigua i que es begui el plom que té a casa seva, però les companyies de distribució distribueixen aigua potable.
Jo sempre bec aigua de l'aixeta. Sempre d'una aixeta, i si no estic segura de l'aixeta, deixo que l'aigua ragi una estoneta abans de beure-la, per assegurar que l'aigua que beuré és l'aigua que han analitzat i compleix la legislació.

09 de juliol 2007

Tinc ganes de dir moltes coses

Ja fa temps que vaig començar a escriure al blog. En aquell moment m'era terapèutic. Més tard em divertia i prou. I després he passat una temporada allunyada de la lletra. No sé per què... o potser sí que ho sé i no ho vull reconèixer.

Tinc ganes d'escriure i de dir moltes coses. Sé que hi ha persones que em llegeixen, i sé qui són. També suposo que n'hi deu haver d'altres que han arribat aquí sense saber qui sóc. És el que té de gran aquest mitjà.

Ara, ara mateix, em sento amb necessitat de dir moltes coses, però no m'allargaré per no avorrir-vos. La veritat, però, és que hi ha persones amb les que només t'hi pots comunicar des de l'anonimat o des de la distància. Pel motiu que sigui... n'hi ha que no et volen conèixer, n'hi ha que creuen que et coneixen perquè et llegeixen, n'hi ha que no volen que t'hi acostis. Tothom és com és.

I he parlat amb una persona a qui estimo molt i m'ha dit una cosa que m'ha fet molt feliç.

Però sabeu una cosa, ara estic aquí, asseguda en aquesta cadira, amb aquest teclat, aquest monitor i la seva tarima, amb el meu ordinador amb dos discs durs al costat i escric a rajaploma, sense pensar, només escric per escriure el que veig amb els ulls i a través de les meves ulleres blaves i hi veig el futur.