27 de juliol 2007

La Mare

Avui he pensat molt en la mare. La Mare. He pensat en la meva mare, i en la seva i en mi...

D'aquí a quatre dies el meu fill farà sis anys i al setembre la nena en farà quatre. I ara fa un any i set mesos que el seu pare va marxar de casa.

No ho he passat bé. Tampoc malament, eh. Però ha estat dur. I ara no estic en les millors condicions. Estic molt cansada. Però tinc la Mare.

Avui m'ha enviat un correu electrònic preguntant-me si havia dinat.

I he pensat en l'àvia, la mare de la Mare. Era una roca. Ho va aguantar tot. I una mica més. I es va acomiadar de tots abans de morir.

I després he pensat en mi. Jo també sóc una mare. Avui tenia la petita dormint a sobre. Tan bonica i tan dolça.

2 comentaris:

Maite ha dit...

Que maco es ser mare, eh?

Però encara es molt més maco tenirla al costat i poder-ne gaudir cada dia.

Fixat, qui més faria una cosa aixi? qui t'escriuria per demanarte si has menjat? o si avui estas bé. I qui es capaç de donar tant d'amor a canvi de res?

Només una mare, quina paraula més maca, oi Raquel?

Trena ha dit...

Sí, certament.