Els home que no estimaven les dones, Stieg Larsson

Ara no descobriré la sopa d'all dient meravelles sobre aquest llibre. El que sí puc dir és que a mi m'ha agradat molt llegir-lo. He estat més pendent del llibre que de qualsevol altra cosa en aquestes darreres tres setmanes.

Hi ha hagut passatges del llibre que m'han impactat a nivell personal més del que l'autor s'hauria pogut imaginar. Les relacions del protagonista amb les dones han estat molt reveladores per a la meva vida personal, sentimental i sexual. M'ha fet veure la llum de certs aspectes força foscos que no era capaç d'entendre. Ara, potser tampoc no els acabo d'entendre, però almenys puc veure que no estic sola en el món.

Ara toca començar el segon. A mi sempre m'ha agradat el foc, sempre he pensat que el foc és molt poderós i sobretot sabent que la meva mare es va cremar tota jugant amb llumins i botelles d'alcohol de cremar. I també he somniat moltes vegades amb llumins i bidons de benzina... A veure si els meus somnis s'assemblen als del llibre.

Coraline

Ahir vaig anar al cine a veure "Coraline". És una pel·li d'animació i diu que és per nens més grans de set anys, però jo no hi portaria al meu, que en té quasi vuit.

Es tracta d'una nena que troba una porta a un altre món. I li passen tot de coses bones en aquest altre món, fins que deixen de ser bones, clar. I el tema és com s'ho farà per recuperar la normalitat.

La pel·li em va agradar molt. Però hi va haver una cosa que em va sorprendre i em va fer molta il·lusió. La Coraline és esquerrana! (he estat buscant alguna foto on es vegi la Coraline escrivint, però no ho he aconseguit).

Res doncs, que em va agradar molt i us la recomano, però només si teniu més de set anys i no us fan por les agulles ;)