28 de novembre 2006

Sucre per endolcir la vida

Avui m'he posat sucre al cafè amb llet del matí.

Això no hauria de ser res particular, només és que jo mai no me n'hi poso de sucre al cafè amb llet... bé mai, tampoc.

Només m'hi poso sucre l'endemà d'una nit de festa, quan em llevo amb ressaca, sabeu què vull dir? Amb el cap emboirat, l'estómac regirat i una necessitat de sucre extrema.

De fet aquesta és la clau: la necessitat de sucre. El meu cos m'avisa quan en necessita de sucre.

Aleshores jo em poso sucre al cafè amb llet del matí.

Avui no tinc ressaca... bé, almenys no tinc ressaca de l'endemà d'una nit de festa, però el meu cos té la mateixa sensació.

Em sembla que ahir vaig tenir una reacció a alguna cosa que m'ha provocat la ressaca d'avui.

Com que no m'agrada haver-me de posar sucre al cafè, intento no tenir ressaca, intento no tenir reaccions estranyes a coses estranyes. He d'eliminar les coses estranyes.

2 comentaris:

leodyn ha dit...

Això passa de vegades, necessites sucre, pot ser que sigui perquè no estàs bé, o, com has dit, perquè tens ressaca (tot i que això últim no ho puc corborar ja que encara no n'he tingut...), jo el que acostumo a fer és menjar molta xocolata, o llet condensada a pal sec, béstia, ja ho sé. Espero que el cos et deixi de demanar sucre aviat!!

Trena ha dit...

Gràcies bonica!