08 d’octubre 2007

Oblit

Tot sovint oblido que no som res.

Ho sento.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No sentis, de tan en tan cau bé pensar poc en lo que som, has de viure, has de sentir sa vida que t'envolta cada dia, no pots estar pensat amb es final i amb sa poca cosa que som.
Descansa aquest caparró!

trena ha dit...

Miraré de fer-te cas.

Anònim ha dit...

Sí, sí que som. Collonuts. A vegades ens dóna per pensar, ens fan pudor els peus, i baixem la guàrdia de depredadors i ens quedem adormits mirant la tele,i etc. Però com a mínim som resistents. I alguns fins i tot bona gent. Deixem-nos d’hòsties: no som gran cosa, però som.
bet

trena ha dit...

Tens raó bet, si més no, som.

:)

Maite ha dit...

Tots som, i segur que per algú som molt importants.
Però tu, Raquel, tu ETS, amb majuscules, no se ni com pots dubtar-ho.
Ets una persona magnifica.
Un petó

trena ha dit...

Gràcies Maite :)

Sé que SÓC per a molta gent, i sé que SÓC per a tu.

Un somriure i un enorme petó!