- Com ho puc fer per oblida-me'n?
- De què?
- No de què... de qui...
- De qui, doncs?
- D'ell.
- D'ell vols dir Ell, no? amb majúscula.
- Sí d'Ell. Com ho puc fer per oblidar-me d'Ell?
- Les persones no s'obliden. I menys si són en majúscules.
- Ja... bé... jo hi ha persones que no recordo.
- Però no deurien ser Persones, o potser ni tan sols van ser persones (amb minúscula). Potser només van ser gent que es va creuar en el teu camí. Però les persones no s'obliden.
- Sí!!! Sí que s'ha de poder!!! Jo em vaig oblidar d'Aquell. Te'n recordes d'Aquell?
- Clar que el recordo. Aquell va ser especial. Però te n'adones que no pots dir que l'has oblidat si l'estàs recordant?
- Hummm... Sí, potser tens raó. De fet me'n recordo força d'Aquell. Va ser molt maco tot plegat. Per què el vaig voler oblidar a Aquell? Tu ho recordes?
- Sí. I tu també. Si jo ho recordo, tu també ho recordes, bonica. Ja saps com són aquestes coses.
- Cert. De fet jo també ho recordo, però ho recordo lluny i no em dol recordar-lo.
- Doncs així és com ho has de fer.
- Ja, però, saps, tampoc recordo com ho vaig fer amb Aquell... Si tingués memòria per les coses que cal recordar ara no em costaria oblidar-me'n, d'Ell.
- Sí que recordes com el vas oblidar a Aquell. I faig servir el teu terme, per no embolicar-te, però recorda que de fet, no l'has pas oblidat... Doncs, com et deia, sí que recordes com el vas oblidar, però Aquell no és com Ell. I totes les persones que has hagut d'anar oblidant, i que segueixes recordant, mai no han estat iguals. I mai no ha estat el mateix l'esforç per oblidar-te'n. Però sempre te n'has sortit.
- Ahà. Saps, em sols donar molt bons consells, tu.
- És que fa molts anys que et conec ;)
- Sí, jo també fa molts anys que et conec a tu :P
- Doncs seguint per on tu volies anar. Dóna't temps i dóna-li temps al temps per anar tancant les portes que ara encara no pots tancar.
- Sí he de tancar portes i anar obrint finestres, que si no tot fa pudor de tancat i de resclosit.
- I ho has fet molt bé altres vegades. Ara ja no et dol recordar a Aquell, ni a l'Altre, ni tampoc et dol recordar-la a Ella. Oi que te'n recordes d'Ella?
- Hahaha, sí! I molt! Vam passar molts dies genials amb ella, oi? Llàstima que allò acabés com el rosari de l'Aurora... I sí, em va costar seguir sense Ella, i em va costar oblidar-la, però ara la recordo feliç.
- Doncs això, Trena, saps que ho pots fer, perquè ho has fet moltes altres vegades. I aquesta no serà menys.
- Sí, Txirikorda, tens tota la raó del món. Jo no ho hauria pas dit millor ;)
- De què?
- No de què... de qui...
- De qui, doncs?
- D'ell.
- D'ell vols dir Ell, no? amb majúscula.
- Sí d'Ell. Com ho puc fer per oblidar-me d'Ell?
- Les persones no s'obliden. I menys si són en majúscules.
- Ja... bé... jo hi ha persones que no recordo.
- Però no deurien ser Persones, o potser ni tan sols van ser persones (amb minúscula). Potser només van ser gent que es va creuar en el teu camí. Però les persones no s'obliden.
- Sí!!! Sí que s'ha de poder!!! Jo em vaig oblidar d'Aquell. Te'n recordes d'Aquell?
- Clar que el recordo. Aquell va ser especial. Però te n'adones que no pots dir que l'has oblidat si l'estàs recordant?
- Hummm... Sí, potser tens raó. De fet me'n recordo força d'Aquell. Va ser molt maco tot plegat. Per què el vaig voler oblidar a Aquell? Tu ho recordes?
- Sí. I tu també. Si jo ho recordo, tu també ho recordes, bonica. Ja saps com són aquestes coses.
- Cert. De fet jo també ho recordo, però ho recordo lluny i no em dol recordar-lo.
- Doncs així és com ho has de fer.
- Ja, però, saps, tampoc recordo com ho vaig fer amb Aquell... Si tingués memòria per les coses que cal recordar ara no em costaria oblidar-me'n, d'Ell.
- Sí que recordes com el vas oblidar a Aquell. I faig servir el teu terme, per no embolicar-te, però recorda que de fet, no l'has pas oblidat... Doncs, com et deia, sí que recordes com el vas oblidar, però Aquell no és com Ell. I totes les persones que has hagut d'anar oblidant, i que segueixes recordant, mai no han estat iguals. I mai no ha estat el mateix l'esforç per oblidar-te'n. Però sempre te n'has sortit.
- Ahà. Saps, em sols donar molt bons consells, tu.
- És que fa molts anys que et conec ;)
- Sí, jo també fa molts anys que et conec a tu :P
- Doncs seguint per on tu volies anar. Dóna't temps i dóna-li temps al temps per anar tancant les portes que ara encara no pots tancar.
- Sí he de tancar portes i anar obrint finestres, que si no tot fa pudor de tancat i de resclosit.
- I ho has fet molt bé altres vegades. Ara ja no et dol recordar a Aquell, ni a l'Altre, ni tampoc et dol recordar-la a Ella. Oi que te'n recordes d'Ella?
- Hahaha, sí! I molt! Vam passar molts dies genials amb ella, oi? Llàstima que allò acabés com el rosari de l'Aurora... I sí, em va costar seguir sense Ella, i em va costar oblidar-la, però ara la recordo feliç.
- Doncs això, Trena, saps que ho pots fer, perquè ho has fet moltes altres vegades. I aquesta no serà menys.
- Sí, Txirikorda, tens tota la raó del món. Jo no ho hauria pas dit millor ;)
13 comentaris:
Txirikorda té raó. El temps ho cura tot. No serveix de res obsessionar-se.
Feliç aniversari, sé que va ser un dia d'aquests que han passat perquè ho vas comentar.
anònim
Certament, el meu aniversari va ser abans d'ahir, l'arxifamós 1-D...
I gràcies pel consell, anònim :)
és com si hagués llegit una conversa amb sa teva ment, amb tu mateixa, com si sa teva conciència respongués a ses teves pors, com si es teu altre jo t'aconsellés.
no és un diàleg entre el bé i el mal, més ben dit diria entre el dubte i la rao.
Esper que guanyi el millor ;)
Tu saps moltes coses, eh, Guixona ;)
Has fet anys??? no u sabia FELICITAAAATS!!!!!!!!!
Seeeeh
Anti ja n'he fet 35!!!
(No m'aclaro amb això de... és igual)
Escolta, molt bé l'autodiàleg, molt bé la presa de pel.
Que iaieta ja :P no t'ho he preguntat per no ser mal educat però ja em suposava que no en tindries 33 tota la vida :_(
Anònim: no sé de quina presa de pèl parles...
Anti: els 33 ara ja els tindré per sempre ;)
La memòria es recargola volant
per l'aurora del capvespre dels somnis.... Ocells canten els misteris
del foc...Records que cauen com aigua
i s'esvaeixen per se oblidats...
Aquell és a la primera cantonada Ell a la Ultima i els passos segurs rere la onada... t'esperen per dur-te en un futur q s'obre vertiginós al davant..........
FELICITATS!!!
Uau... gràcies :)
La presa de pel vull dir la tallada.
betmataro
Bet, és que si no dius que ets tu no sé amb qui parlo.
I gràcies per això de la presa de pèl :)
Publica un comentari a l'entrada