27 de febrer 2008

Desig

Tinc un desig. Podria dir que és un desig inconfessable, i així tindria una excusa per no explicar-vos-el, però no seria cert. De fet, el meu desig, és del tot confessable. Em sembla que, qui més qui menys, tots tenim aquest meu desig. Però tan aviat veig que el puc aconseguir, com veig que se m'escola de les mans. El pitjor no és tenir un desig que saps que no pots aconseguir. En aquest cas hi pots somniar i el somni et fa feliç. El pitjor és tenir el desig a tocar de les mans i veure com se t'escapa. I no pots acabar d'abastar-lo.

Tinc un desig.

Desitjo tenir el meu desig a les meves mans.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo ja m'he donat de baixa de tenir desitjos. Massa hòsties, massa decepcions. O sia, que em prohibeixo pensar en el que m'agradaria. Prova de fer-ho, no serveix per re però et justifica la passivitat mental.
betm

Trena ha dit...

Ja Bet, potser tens raó, em costa molt fer-ho, però deus tenir raó.

Anònim ha dit...

No n'he tingut mai en quasi re de raó, però fes-me cas, no costa re. Potser peco de babau, però si ho fas almenys dorms millor.
betm