27 de juny 2008

Acabo de tornar de l'hospital

I aquesta vegada no és una metàfora.

Hi hem estat quasi una hora. Li han posat quatre punts al cap al Roc, el meu fill gran. I ja en porta nou. Ara ell dorm. I la Rut també. I jo, ara hi aniré. Estic cansada.

El cas és que ha quedat tot ple de sang i m'he fotut un ensurt de por. Per sort hi havia una AMIGA, l'Ona (una Ona que no sóc jo, però que també es converteix en un Tsunami quan cal). I sort que era ella. Perquè si hagués estat en companyia d'un altre, no hauria estat tot tan senzill. He pogut preocupar-me només del nen.

I ara estem tots bé.

La vida sap com posar-te a lloc quan cal.

2 comentaris:

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

ai, el Roc, això és de no parar quiet, no? Sort que ha anat tot bé. Un beset al Roc i la Rut.

Trena ha dit...

Sí... d'això i de ser com és, perquè la Rut no para quieta i té estabilitat. I sí, ara tot està bé :)