29 de setembre 2009

El meu aprenentatge

Arrel del post sobre caminar sol o acompanyat, una molt bona amiga em va enviar un parell de correus per animar-me.

Un era personal, dient-me que tinc molta companyia a la meva vida, pares, fills, germans, amics i que no tinc dret a dir que no tinc companyia. L'altre és aquest:
UN HERMOSO MENSAJE PARA COMPARTIR

GRACIAS POR SER ESAS AMIGAS

Para tí, amiga:

Una mujer estaba sentada en un sofá, tomando té helado con su madre.

Mientras hablaban de la vida, el matrimonio, las responsabilidades y las obligaciones de la edad adulta, la madre hizo sonar los cubos de hielo en su vaso fuertemente y luego miro fijamente a su hija.

'Nunca te olvides de tus hermanas' le advirtió, dando vueltas a las hojas de té en el fondo de su vaso. 'Ellas se volverán cada vez más importantes con el paso del tiempo. No importa cuánto ames a tu esposo, no importa cuánto ames a los hijos que tengas, vas a necesitarlas. Recuerda salir con ellas siempre, hacer cosas con ellas siempre. Recuerda que cuando hablo de tus Hermanas me refiero a TODAS las mujeres… tus amigas, tus hijas, y todas las otras mujeres que estén ligadas a ti. Las vas a necesitar.'

Ella escuchó a su madre. Mantuvo contacto con sus hermanas y cada vez tuvo más amigas con el paso de los años. Conforme estos fueron pasando, uno tras otro, ella fue entendiendo, gradualmente, a lo que su Madre se refería.

Conforme el tiempo y la naturaleza presentan sus cambios y sus misterios en la vida de una mujer, tus verdaderas Hermanas siempre permanecen.

Después de mis 40 años de vivir en este mundo, esto es lo que he aprendido:
El tiempo pasa.
La vida ocurre.
Las distancias separan.
Los hijos crecen.
Los trabajos van y vienen.
La pasión disminuye.
Los hombres no siempre hacen lo que se supone que deberían hacer.
El corazón se rompe.
Los padres mueren.
Los colegas olvidan los favores recibidos.
Las carreras o profesiones llegan a su fin.

PERO.........

Tus Hermanas siempre están ahí, no importa cuánto tiempo ni cuantas millas haya entre ustedes. Una amiga nunca está demasiado lejos para llegar a ella cuando la necesitas.

Cuando tienes que caminar por un valle solitario y tengas que hacerlo por ti misma, las mujeres de tu vida, estarán alrededor del valle, alentándote, empujándote, interviniendo por ti, y esperándote con los brazos abiertos al final del camino. Algunas veces, incluso romperán las reglas y caminarán a tu lado… O te llevarán cargada.

Amigas, hijas, abuelas, madres, hermanas, suegras, nueras, cuñadas, nietas, tías, primas, sobrinas: son una bendición en la vida!

Cada día, seguimos necesitándolas. Pásale este mensaje a todas las mujeres que contribuyen a darle significado a tu vida.

Yo acabo de hacerlo.

I després d'això, us vull dir que aquest correu és una de tantes coses que corren per Internet, però també tinc els meu aprenentatges després de quasi 40 anys de vida.

Les dones ens fem costat. No importa la nacionalitat, la cultura, la llengua ni l'edat que tinguem

Senzillament estem allà per ajudar a una altra dona que passa per una mal moment.

I això ho sé perquè ho he viscut en carn pròpia.

M'ajuden dones que tinc molt properes geogràficament, però també d'altres que viuen lluny.

M'ajuden dones que són, des de sempre, amigues meves, però també les noves amistats, i fins i tot aquelles dones que potser no és tan clar que siguin amigues meves, o ni tan sols amigues, o fins i tot les ex dels meus ex.

M'ajuden dones que creuen el mateix que jo, però també m'ajuden dones que creuen en Déus en els que jo no crec.

M'ajuden dones que parlen la meva llengua, però també m'ajuden fones que parlen altres llengües del món.

M'ajuden dones de la meva edat, però també m'ajuden dones que podrien ser la meva mare, i dones que podrien ser la meva filla.

Estic segura que tenim molta sort de ser dones.

Gràcies a totes.

9 comentaris:

Roser ha dit...

I tu a mi
Roser

Sara ha dit...

Mare!!!! :_(
que polit.

Celdoni ha dit...

Potser no tinc dret a deixar comentari en aquest escrit. Però precisament per això el deixo, doncs no estic d'acord en la discriminació que porta implícit el text.

Trena ha dit...

Celdoni, el text no és discriminatori, almenys no n'és en el sentit pejoratiu de la teva queixa.

Les dones tenim un instint de clan que ens fa estar juntes sempre. Això no vol dir que no hi hagi homes que ens ajudin a fer el camí.

He de dir que jo tinc molt bons amics homes i que sense ells tampoc no podria tirar endavant. Tu n'ets un.

Anònim ha dit...

no dona, les dones no són un clan. Us asseguro que no voldràs tenir a les ex's dels teus ex's al teu clan ...

tots som només un .. no existeixen els clans comunitaris ... i segur que als 40 tindràs més alegries que tristeses per recordar, n'hi ha prou de patir

Salut....
sesivel

Trena ha dit...

sesivel, jo no tinc cap clan, tinc grups d'amics i vaig fent la meva vida sola, però en companyia.

El que volia dir és que les dones tenim l'instint d'ajudar-nos de manera diferent als homes, que afronten les coses amb molta més individualitat.

Jo no tinc a les ex dels meus ex a cap clan, i t'asseguro que malgrat tot, elles m'han ajudat, i molt.

No sé si als 40 tindré més alegries que penes per recordar, però el que sí sé és que tinc moltes més alegries que penes per recordar ara mateix.

I quant a patir, també sé que no deixaré de patir mai, però això no em privarà de ser feliç.

Ayeleth ha dit...

El texto y tus reflexiones me han emocionado mucho. Gracias. Espero que quien todavía no ha entendido lo que significa tenga oportunidad de hacerlo en el futuro, por su propio bien

Oriol Cisteró i Fortuny ha dit...

Potser per no ser dona, no puc compartir el que diu l'escrit.
Em sembla que al camí de la vida et trobes amb gent de tot tipus i ni uns ni les altres formen pas cap conjunt homogeni...

Això si, la vida si la cuides, et dona persones bones que hi seran per molts anys i amb qui és un goig compartir l'amistat o la vida mateixa.

trena ha dit...

Oriol, et dic el mateix que al Celdoni. L'escrit no és discriminatori (en sentit negatiu). El que sí és cert és que el suport que em donen les dones i el que em donen els homes és molt diferent. I l'escrit parla sobre el que es donen les dones entre elles.

Jo tinc amics homes que m'ajuden molt. Però no tinc no-amics homes que m'ajudin. I sí que hi ha dones, que malgrat que no són amigues meves, m'ajuden a tirar endavant.