08 de desembre 2006

Jo no vull ser com ells

Jo no vull ser com ells. Reivindico el meu dret a ser una dona i a no voler ser igual que els homes.

Avui mentre dinàvem he estat escoltant una mica les converses de les taules del costat. En una hi havia dues parelles, una de catalans i l'altra d'euskalduns. Al final del dinar aquestes dues parelles s'han posat a discutir sobre si els homes i les dones som iguals.

Les dones deien que és evident que som iguals. En igualtat de condicions, és exactament el mateix un home que una dona. [No hi ha mai igualtat de condicions, que no us n'adoneu?]

Els homes deien que, en general, els homes tenen més força i les dones són més llestes. [No es pot anar vivint de tòpics, no us sembla?]

Vull trencar una llança a favor de les diferències de gènere. No som iguals. No vull ser com un home.

Jo vull ser una dona. M'agrada com sóc. M'agrada demanar ajuda a algú que té més força que jo sempre que ho necessito. M'agrada sentir-me diferent i no entenc aquesta necessitat que té tothom de dir que jo sóc igual que ells.

Jo no vull ser com ells. A mi m'agraden els homes (bé alguns més que d'altres :P), però no vull ser com ells. No els entenc. No entenc com funcionen. Em fan ballar el cap i al final no acabo de saber mai per on navego.

No vull tornar a sentir que em diuen que jo sóc igual que ells.

D'altra banda, penso que la Naturalesa, en la seva saviesa, ha fet mascles i femelles per algun motiu i en totes les espècies que ara em venen al cap, els mascles i les femelles tenen rols diferents i tant amics, tu! Però si els rols diferents els apliquem a l'espècie humana, resulta que és discriminació...

Per exemple els lleons. Les lleones van a caçar i els lleons es queden llepant-se els... peus. I els que es dediquen a fer documentals pel National Geographic no diuen: "aquestes imatges poden ferir la sensibilitat de les feministes recalcitrants", senzillament expliquen que elles fan la feina i ells jeuen a la palla. I es queden més amples que llargs.

O per exemple les hienes, viuen en societats matriarcals, i en cap dels documentals de La2 que he vist mai no ha sortit ningú dient: així és com haurien de ser les coses; ja n'hi ha prou de societats patriarcals, a partir d'ara tots a fer com les hienes. Nooooo.

En canvi els humans, tot i que se suposa que som els més "intel·ligents" de la Terra, sabent que homes i dones som diferents, ens entestem a buscar la igualtat.

A veure: les dones parim. Això és una cosa que ens fa diferents i molt els d'un gènere respecte els de l'altre. Com és possible que davant d'aquesta diferència seguim dient que som iguals?

És ben cert que hi ha moltes, moltíssimes coses que podem fer exactament igual els homes i les dones, però això no vol pas dir que haguem de ser iguals en tot... gràcies a Déu!

A risc de fer-me pesada, torno a reivindicar la meva diferència!

2 comentaris:

Guerau_de_Cabrera ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Homes i dones no som iguals. El que hem d'intentar és que les nostres diferències no suposin un greuge per a ningú. Amb això em refereixo als sous més baixos per a les dones a causa del "perill" (per als empresaris)de la maternitat, etc, etc.

Trena ha dit...

Ahà, això és el que hauria de ser, però aquesta mena de mania de voler ser iguals i tot el tema de la paritat, etc. em sembla una pixada fora de test.