31 de desembre 2006

Voldria ser...

Voldria ser com tu, i anar fent sense més preocupacions, no haver de donar explicacions, senzillament anar fent.

Voldria ser com ell, que ha pogut canviar-ho tot i seguir com sempre.

Voldria ser com ella, i somriure sempre, fins i tot quan la tramuntana ens empeny.

Voldria ser com ella, i tenir la força de voluntat que aquest esforç demana, i no defallir, i saber quina és la prioritat.

Voldria ser com ell, i tenir les ganes de treballar que tenia el primer dia.

Voldria ser com ella, i saber ajudar sense que es noti.

Voldria ser...

Però sóc com sóc i no em sé d'una altra manera. No sóc el que voldria ser, però no sé ser d'una altra manera.

Sóc alegre i divertida. Acostumo a parlar més del compte i després no sé solucionar-ho, i com més parlo per arreglar-ho més es complica i menys s'entén res. Sóc molt amiga dels meus amics, i dels que no són tan amics també. Pateixo pels que m'estimo i no vull que els passi res... res dolent, és clar, i en canvi vull que els passin tot de coses bones i vull ser una de les coses bones que els passin. Sóc obsessiva i no m'agraden els problemes, i tinc tantes ganes d'eliminar-los, que els trenco en bocins petitons i se'm reprodueixen... Vull fer les coses tant bé, que les faig malament.

Voldria ser... però sóc com sóc, tinc els meus defectes, però gràcies a Déu (o a qui sigui) també tinc certes virtuts, i les vull compartir amb els que m'estimen i m'ajuden a minimitzar els defectes i a riure-me'n per superar-los.

Un petó, enorme, a tots.