Aquesta és una de les coses que em dic sovint: "No es pot tenir tot, bonica". I és ben cert.
M'ho vaig repetint quan se'm desperta alguna d'aquelles il·lusions o somnis que tinc de fa anys. Sé que ara no és el moment d'aconseguir-los i em dic: "No es pot tenir tot, bonica".
A la vida, en certs moments, fas tries. Jo vaig triar i ara tinc el que tinc, que evidentment no és tot, perquè, no es pot tenir tot. Però tinc el que la meva tria m'ha portar a tenir. La responsabilitat del que em passa és tota meva. Jo vaig triar. Punt. Final.
Ara tinc dues baldufes. No ho tinc tot. No tinc tot el que somniava tenir. Però els tinc a ells. I això ja és un món... no, són dos mons!
M'ho vaig repetint quan se'm desperta alguna d'aquelles il·lusions o somnis que tinc de fa anys. Sé que ara no és el moment d'aconseguir-los i em dic: "No es pot tenir tot, bonica".
A la vida, en certs moments, fas tries. Jo vaig triar i ara tinc el que tinc, que evidentment no és tot, perquè, no es pot tenir tot. Però tinc el que la meva tria m'ha portar a tenir. La responsabilitat del que em passa és tota meva. Jo vaig triar. Punt. Final.
Ara tinc dues baldufes. No ho tinc tot. No tinc tot el que somniava tenir. Però els tinc a ells. I això ja és un món... no, són dos mons!
1 comentari:
quan creus que ho tens tot, vols més. Amb açò vull dir que mai es pot tenir tot, si quan aconsegueixes una fita t'en crees una altra.
d'avegades és bo ser un poc conformista i dir-te, Que bé que estic! i de tenir en possessió, et tens a tu mateix, que ja és molt, només per coneixe't, per descubrir-te, per suportar-te...et dur mooolt de temps.
Així que, disfruta del que no tens i aprofita lo que te rodeja! ;)
Publica un comentari a l'entrada