25 de març 2007

Cap de setmana complert

Divendres va ser un dia normal. Bé, fins a les cinc de la tarda.

Vaig anar a una barbacoa a casa d'un amic d'un amic perquè un altre amic seu feia anys. Pot semblar un poc embolicat, però les coses són així. Va ser divertit. Tot de gent desconeguda i alguna de coneguda, poc, però dels que ja en coneixia la cara, almenys :P

Em va fer gràcia que una noia em va dir que semblo més jove... gràcies :)

Després, cap allà a les nou del vespre vam agafar el cotxe per anar a veure ALEGRIA. Impressionant!!!

En acabat, cap a casa a fer la bossa i a dormir, que el dissabte al matí marxava cap a Menorca a veure la meva petita llagosta i a tots els de can Sales :)

Així dissabte a les sis del matí vaig agafar el cotxe per anar a l'aeroport. A Menorca m'hi esperava en Toni per dur-me a Aló. Em van preparar el berenar i després vaig anar a dormir una mica, mentre que esperava que la Núria s'acabés de dutxar ;). Va anar bé, perquè vaig poder dormir una hora llarga.

Amb la Núria vam anar a veure a la Guixona i després a comprar una mica de roba per a mi. Jo sense les nines de can Sales ja no sé comprar. Vam fer un parell més d'encàrrecs i després vam anar a dinar. El dinar consistia en una sopa boníssima i una banya:

La Banya!

Els que no sabeu què és una banya, no us podeu morir sense provar-ne una, i per fer-ho l'heu d'anar a buscar a La Menorquina d'Aló.

Havent dinat vam anar a buscar un lloc* de Menorca on les nines sabien que hi feien un formatge boníssim. El lloc es diu Cavalleria Nova. Hi vam anar i allà hi vam conèixer al Josep i a la Maria Teresa, de Calonge. Ells també volien comprar formatge. Després de comprar-lo vam anar a buscar embotits i vam comprar carnixua. Vam acomiadar-nos del Josep i la Maria Teresa, no sense abans donar-nos els mòbils, per poder-los anar a veure així que la Guixona trepitgi el Principat :)

Després vam anar a descansar un poc, perquè al vespre havíem d'anar a un concert d'en Cris Juanico a Son Bou.

Ooooooh!!! Quin concert! En un lloc petit, estàvem en família. Poca gent, bon ambient, bona música. Les nines de can Sales m'agombolaven tota l'estona. Passaven pena per si jo gaudia o no, i em sembla que encara no es creuen que m'ho vaig passar de meravella. Mirant-les com cantaven i ballaven no podia parar de pensar que sóc una dona amb molta molta sort. Són... en fi, no tinc paraules per definir-les. Són dos sols :)

Després del concert vam tenir una conversa curiosa amb un ciutadellenc sobre perquè no hi ha caixeres a les festes de Sant Joan**.

Diumenge ens vam llevar un poc tard, a quarts d'una. Vam berenar i després vam anar d'excursió a els Alocs i al Macar. És un lloc preciós, de la costa nord de l'Illa (em sembla...) ple de contrastos, canvis de terra, tant d'orografia com de colors, canvis de vegetació... en fi preciós de debò.

Culet ;)

Cap a les cinc vam anar a dinar a Aló. Vam acabar-nos el que quedava de la banya del dissabte i també vam menjar (jo :P) un pastisset imperial de la pastisseria Can Pons des Mercadal.

Després vam anar a fer una volta pel port de Mô. Bonic, molt bonic. Amb la llum d'hivern, sense gent. Finalment vam anar a sopar i després corrents cap a l'aeroport per tornar a Barcelona.

I per cert! A l'avió de tornada vaig anar asseguda de costat de la Maria Teresa i el Josep de Calonge :)

* Un lloc a Menorca és el que al Principat en diem un mas.

** El dia que no hi hagi pagesos, colcaran ses dones.

5 comentaris:

Xavier ha dit...

I la carnixua, què és

Trena ha dit...

És una mena de llonganissa, però un poc diferent. Molt bona.

Sara ha dit...

Molt bé, reportera dixaraxera :P
Ja saps, quan tenguis ganes de passar un altre cap de setmana amb "bona companyia",(modèstia a part) ja saps on esteim.
Sa banya és pasta en fulls plena de crema pastissera i amb merenga cremada per un costat....no té paraules per descriure lo bona que està...
Sa carnixua és una "llangonissa" amb més espècies... per dir colca cosa..

Avam si hi ha colcú que mencioni lo polida q està sa nostra aventurera a sa foto!!

He de dir que ja no m enrecordava de sa xerrada que vam tenir amb aquell sobre st Joan, sa meva ment no pot acaparà amb tanta informació quan no està massa clara :P

Tb hem de dir que es canvi d hora mus va influir, ja que vas fer una hora menys de viatge, jo demanaria es llibre de reclamacions per no haver avisat amb antelació. Segur que si açò fos Amèrica guanyes es judici..jeje

Trena ha dit...

Aixxx, Sara... t'he dit mai que he tingut molta sort d'haver-te conegut?

Sara ha dit...

:) :) :) :) :) :)
Ha estat una sort mutua xata.