16 de desembre 2008

Per què plores?

Avui estava amb una amiga i li he aconsellat que, si ho necessita, que plori. Ella m’ha dit que no li agrada plorar davant de la gent.

Aleshores li he dit que també pot provar de somriure, o de riure, si pot. Que això també va bé i que quan somrius ningú no et pregunta què et passa. En canvi si plores, si que t’ho pregunten.

I després de dir-li he pensat que és molt trist, no? Vull dir, quan estàs trist i plores, la gent vol saber què tens. I moltes vegades tu no tens ganes d’explicar-ho...
Però si somrius, tu sol, les persones potser et miren (o fins i tot t’admiren), però no et pregunten què et passa. I moltes vegades t’agradaria que t’ho preguntessin, que algú et digués: Per què somrius?... Per què somrius?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo fotut és plorar per dins, de forma no visible. Però per mi ja és història. Petó
betm

Trena ha dit...

Tens molta raó Bet. Per això jo li aconsellava a l'amiga que plorés.

Petó.

Anònim ha dit...

Estàs somrient, Trena?

Trena ha dit...

Anònim, sí, estic somrient :)