Avui estava amb una amiga i li he aconsellat que, si ho necessita, que plori. Ella m’ha dit que no li agrada plorar davant de la gent.
Aleshores li he dit que també pot provar de somriure, o de riure, si pot. Que això també va bé i que quan somrius ningú no et pregunta què et passa. En canvi si plores, si que t’ho pregunten.
I després de dir-li he pensat que és molt trist, no? Vull dir, quan estàs trist i plores, la gent vol saber què tens. I moltes vegades tu no tens ganes d’explicar-ho...
Però si somrius, tu sol, les persones potser et miren (o fins i tot t’admiren), però no et pregunten què et passa. I moltes vegades t’agradaria que t’ho preguntessin, que algú et digués: Per què somrius?... Per què somrius?
4 comentaris:
Lo fotut és plorar per dins, de forma no visible. Però per mi ja és història. Petó
betm
Tens molta raó Bet. Per això jo li aconsellava a l'amiga que plorés.
Petó.
Estàs somrient, Trena?
Anònim, sí, estic somrient :)
Publica un comentari a l'entrada