19 de febrer 2009

Una definició bonica

És d'una amiga que tinc, que és SoBresaliente :)

La pareja,

No son dos que se relacionan, va mucho más allá. Porque dos que se relacionan, si se pone una frontera, ya está, dejan de relacionarse. Mientras que cuando en el amor se define una pareja, no hay muro ni frontera que lo derrumba ya que ese amor perdurará. Es un amor, una entrega constante del uno al otro. Un sinfín de sentimientos que no se pueden explicar. No consiste en verse cuatro veces y darse cuatro abrazos, sino en estar allí constantemente, con las alegrías pero también con las lágrimas. Consiste en conocer los sentimientos del otro, sus alegrías y sus temores. Consiste en dar apoyo y estar a su lado aun cuando está equivocado. Consiste en saber que siempre le puedes pedir su mano y que incluso en algunas ocasiones se avanzará para dártela.



I aquí s'acaba, o potser aquí comença?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La Trena está colaíta, eliselis.

Joan ha dit...

Se'm fa extrany llegir sobre l'amor en un llenguatge impositiu, absolutista i excloient. L'amor es mes maco quan es parla en català.

Trena ha dit...

Anònim, sí que n'estic de coladeta, però no estic gaire segura de ser corresposta...

Joan, l'amiga que m'ho va escriure ho va fer en castellà i em sembla que no era ètic traduir-ho. A mi també m'agrada més parlar de l'amor en català. És més dolç un t'estimo que un te quiero. Però el que és dolç, realment, és que t'estimin.

Joan ha dit...

A més a més, fixa't que, parlant de dolçura, "te quiero" es possessiu, i l'amor no ha de ser possessiu per ser pur. En canvi, t'estimo és com més admiratiu. I el llenguatge no és innocent, es el reflexe del nostre sentir, i genera actituds conseqüència d'aquest sentir. En fi, que em sembla molt bé que ho hagis transcrit literalment.