14 de març 2009

La Trena no trena

Estic trista. I no és per l'ara, pel present. Estic trista perquè em somnio vella i sola. I m'entristeix perquè jo sé que tothom recull el que ha sembrat i em sap greu haver de recollir soledat, perquè no sóc conscient d'haver-ne sembrat. Però em somnio vella i sola. I això vol dir que sembro soledat, o que penso que en sembro. Però no en sóc conscient. I m'entristeix.

8 comentaris:

Lluna ha dit...

Hola Trena. No estiguis trista, els somnis són somnis i no tenen a veure amb el futur. T'he llegit poquet, però no puc imaginar que sembris soledat,així que dibuxa un somriure i somia multituds... Els que et llegeixen, els amics, la familia...
Petons

trena ha dit...

Miraré de seguir el teu consell, ara aniré a dormir i a somniar :)

Anònim ha dit...

Diria que la soledat no la pots sembrar, te la trobes i ja està. No pots fer re per potenciar-la o per minimnitzar-la. Ni és un càstig ni és un premi.
petó
bet

Anònim ha dit...

Potser et sents sola, però no ho estàs, no hi has estat en cap moment, però t'hi has sentit, això sí.
Tan sols has de saber que dins teu tens una gran llum que arriba a molta gent i que per això ets tan estimada per als qui tens al teu voltant.
Només dir-te que el recolzament que tens és gran i que si mires dins teu i veus el teu amor, deixaràs de sentir-te sola perquè et sentiràs amb tu. Sí que és cert que sempre busquem a fora i volem sentir-nos estimats per la nostra parella i que volem conviure la nostra vida amb algú altre, però això no ho tenim en tots els moments de la nostra vida i no per això ens hem de sentir tristos ni menys estimats. Tan sols, mentre no ho rebem de fora, aprendre a donar-te-ho a tu mateixa és important. T'has de donar el teu temps i dedicar-te a tu, aprèn a escoltar-te i fes allò que en tinguis ganes. I si et sents sola i trista, doncs gaudeix d'aquests sentiments perquè ara estan amb tu i deixaràs de sentir-te'n.

jn ha dit...

Un dia em va semblar descobrir que la vida, al final, és una qüestió d'actitud. I des d'aquell dia intento tenir l'actitud positiva i l'ànim, com a mínim, lluitador. També he somiat coses com la que dius, però s'han de fer servir per dir: No. I lluitar perquè el demà s'assembli més a allò que voldries que fos.Ànim Tr3na. Em continua enamorant la teva manera d'escriure.

trena ha dit...

Gràcies a tots, les vostres paraules m'acompanyen i em fan sentir menys sola. I com diu l'anònim, gaudiré d'aquest sentiment.

gemma ha dit...

Jo estic sola, però la majoria de les vegades no m'hi sento. Estic a gust en soledat, només cal saber-la cultivar, adonar-se que estar amb un mateix és bo, si estàs bé amb tu mateix. I per fer-ho, he hagut de passar comptes de moltes coses, però ha valgut la pena. Dona't temps, i aprendràs a gaudir de la teva soledat, i saber demanar companyia quan la necessitis (aixo és el em costa més fer).

Una abraçada, d'una dona que ara comparteix pis a estones amb la seva germana, i la seva germana parla massa, i troba a faltar el silenci. ;)

trena ha dit...

Gràcies gemma. Entenc el que dius i sé que és cert. El que realment em falta ara és aquest temps que tu m'aconselles. He de saber posar temps entre la trena d'ara i la que vull. Gràcies de 9.