27 de desembre 2009

i finalment s'acaba

Queden pocs dies perquè s'acabi aquest any 9 de la primera dècada del s. XXI.

No sé si és moment per fer balanç, però fa dies que necessito dir que ha estat la pitjor dècada de la meva vida. Tinc quasi quaranta anys i no sé si aquesta ha estat la pitjor perquè és la que més recordo, perquè és la que m'ha fet viure més coses o perquè sí i prou, però ha estat la pitjor i amb diferència. I el pitjor any de la pitjor dècada ha estat aquest nefast 2009.

He de dir, per no enganyar a ningú, que en aquesta dècada m'han passat moltes coses bones. Fins i tot diré que m'han passat les millors coses que mai hagués pogut somniar. Malgrat tot, han estat deu anys molt difícils d'empassar.

Si hi penso, el meu error ha estat somniar en lloc de viure. Vull dir que jo somniava que les coses serien d'una certa manera, i no he deixat de somniar-ho, però el somni es va trencar en mil bocins. Potser, si no hagués volgut viure el meu somni i hagués viscut la meva vida, ara no tindria aquesta sensació de fracàs.

Però la meva vida ha estat aquesta. Sóc com sóc perquè m'han passat les coses que jo he deixat que passessin.

No he volgut les mentides, però m'he deixat mentir i m'he mentit a mi mateixa.
No he volgut el menyspreu, però m'he deixat menystenir.
No he volgut l'odi, però he permès que m'odiïn.
No he volgut la soledat, però he fet que m'abandonessin.

Jo no tinc la vida que somniava i jo sóc l'única responsable d'aquest fet.

En aquests deu anys he conegut a les pitjors persones que mai hagués pensat que podien existir. Persones que fan mal pel plaer morbós del mal en sí mateix. Persones que no estimen ni s'estimen. Persones que saben dir-te què has de fer, que poden dir-te com n'ets de repulsiva, amargada, mala persona i execrable. Persones que no tenen cap problema en demanar favors perquè saben que els els faràs i després fugir sense ni un gest d'agraïment. Persones que quan tu demanes et retreuen que demanis, i et menyspreen per fer-ho. Persones que no escolten perquè ni tan sols saben sentir.

Estic segura que jo he fet que actuessin d'aquesta manera amb mi, jo tinc la responsabilitat de permetre o no a ningú que em menysprei, em menystingui, m'anorrei i després m'abandoni. La responsable de la meva vida sóc jo, no ells.

Però ells han fet que se m'hagin assecat les entranyes, que no quedi vida dins meu, que no quedin ganes de viure.

I malgrat tot, els he d'agrair que hagin passat per la meva vida. M'han ensenyat alguna cosa i els ho agraesc. I també els he d'agrair que m'hagin buidat fins aquest punt. Ara ja no hi ha res dins meu.

No hi ha amor, però tampoc no hi ha odi.

I ara em puc omplir a mi mateixa del que jo vull. I de la mateixa manera que sé que no els hi vull a ells, també puc dir plenament convençuda que vull omplir-me de la vida, l'alegria, l'amor i la felicitat que es genera al meu voltant.

La felicitat que es genera gràcies a tots els que hi sou encenent llums en les meves tenebres. I en sou molts. Dos petits a casa, algun repartit pel món, uns quants de més propers, alguns desconeguts que em coneixen.

Acabo. Tanco l'etapa. L'any que ve, serà l'any 10.

11 comentaris:

Celdoni ha dit...

trena, varies coses:
Primera, dir-te que la teva edat es l'edat en que les persones solen portar més càrrega al damunt. Els nosres progenitors ja no ens condueixen ni ens suporten (en el sentit de fer suport) i tenim descendència, que esà en el moment més necessitat. Per postre, a la feina ens demanen que donem el "callo", ja no som juniors, i encara no estem pensant en la jubilacio.
Segona, que la vida per sentir-la ha de tenir coses maques i coses lletjes. Si tu has tingut coses molt bones i coses molt dolentes, l'has viscut intensament. Felicitats!
Tercera, tu o ets la única responsable de les teves circumstàncies, hi ha el factor sort i també el contexte en el que et trobes. Evidentment, però, pots fer coses per canviar-les.
Quart, i darrera, t'animo a que et focalitzis en aquestes persones que t'aporten amor i llum, oblida les altres, no ho mereixen. Salut i Bon 2010.

trena ha dit...

Gràcies Celdoni. Així ho faré :)

Dan ha dit...

Noia. Si tens clar el que vols a partir d'ara, no perdis gaire temps en el passat. No porta enlloc.
Bon any, bona dècada i bona resta de segle! :-D

trena ha dit...

jo tinc clar el que vull, però també sé que per tenir-ho he de poder no tenir-ho...

Gràcies pels teus desitjos Dan, igualment per a tu :D

Kuroi Neko ha dit...

Val més oblidar-se (encara que sigui difícil) de la gent que ens fa mal i acostar-se a la que ens estima.
És complicat de fer, però s'ha de tenir valor.

Et desitjo que s'acabi ja el 2009 i comencis el 2010 amb una perspectiva millor.

(el 2009 tampoc ha estat un bon any per mi!)

trena ha dit...

estimada aigua_clara_, deixo el 2009 amb una perspectiva de futur molt encoratjadora... el 2009 va començar malament i ha estat un any dur i dolent, però ja he començat a tenir el valor de canviar les coses.
Molts petons i et desitjo que l'any 9 sigui per a tu un any 10 :)

Unknown ha dit...

En Celdoni té força raó. No en tot, no fotem, però diria que apunta bé.
O potser no.

trena ha dit...

Sí, en Celdoni té raó, jo crec que apunta bé i que a més fa diana!

Unknown ha dit...

Què vol dir que tanques l'etapa? No fotem. que s'ha de demanar permís per tancar un bloc. Es lliuren de l'oblifació els tontos-del-cul.

trena ha dit...

no el tanco pas el blog.

Unknown ha dit...

Ai, perdó.