N'hi ha d'estúpides, de molt estúpides, i jo.
Francament em podríeu fer un monument. És ser del gènere estúpid pensar que les coses poden ser diferents. Les coses són com són. Les persones som com som. Com diu la mare, com un ha naixut, és. Doncs jo vaig néixer estúpida.
:)
Francament em podríeu fer un monument. És ser del gènere estúpid pensar que les coses poden ser diferents. Les coses són com són. Les persones som com som. Com diu la mare, com un ha naixut, és. Doncs jo vaig néixer estúpida.
:)
4 comentaris:
Però, que dius dona?
Que et passa pel cap quan et creus estupida? que siguis com ets es fantastic, hi ha poca gent que son capaços de mostrarse com son i es un privilegi poder-ho fer.
A tu et fa patir sempre, perque sempre vas amb la veritat per devant i amb el cor obert, i la majoria de persones no estan preparades per entendre que fantastic seria el mon si tothom fos com tu.
Jo si, Raquel,encara que personalment no et conec, ara ja tinc la certesa que coneixet es un privilegi, i que els que no ho entenen no saben el que es perden.
Anims reina, somriu i posat les ulleres!!!
Una abraçada
Maite
Gràcies, Maite, de tot cor.
I somric, amb les ulleres posades. Somric perquè sé que a voltes tinc pena al cor i tristesa als ulls, però hi ha algú que té un clavell per a mi.
Petons :)
A mi avui també m'han passat algunes coses que m'han fet sentir totalment estúpid... o encara pitjor, com he pogut ser tan estúpid de considerar que algunes persones mereixen el qualificatiu d'amigues.
Vaja, em sap greu Xavi. Jo no crec que en siguis d'estúpid.
Publica un comentari a l'entrada