Tu i jo no som amics.
Potser en vam ser en algun moment, però ara ja no. Un amic és algú amb qui vols estar, fins i tot després d'haver-lo conegut. I jo, després d'haver conegut certes coses de tu, no vull estar amb tu.
Potser hauria volgut saber quines van ser les coses que et van agradar de mi i quines són les que no et van agradar. Pensava que, en certa manera, tens criteri, pel temps que hem estat junts, per les coses que hem compartit, però ara sé que no en tens. Pensava que em coneixies. Però ara sé que no m'has volgut conèixer i que no em coneixes. Millor.
I no em sap greu no ser amiga teva. Les coses són així. Em fa mal el que em dius i el que em fas i em fereix en una profunditat que voldria que no fos possible arribar-hi.
No has estat el primer de ferir-me i potser no seràs l'últim, però les ferides tenen la virtut de fer la pell més dura.
Però saps, jo sóc així. I el meu sofriment és de la mateixa magnitud que el meu amor. Jo estimo amb tot el que tinc i també pateixo amb tot això. I aquest és el meu problema. És el meu defecte i la meva virtut.
Així és com em veig jo, i volia saber com em veus tu. Però ja no ho vull. Ja no m'importa.
I volia preguntar-t'ho i volia esperar la teva resposta. Però ara ja no vull.
Potser en vam ser en algun moment, però ara ja no. Un amic és algú amb qui vols estar, fins i tot després d'haver-lo conegut. I jo, després d'haver conegut certes coses de tu, no vull estar amb tu.
Potser hauria volgut saber quines van ser les coses que et van agradar de mi i quines són les que no et van agradar. Pensava que, en certa manera, tens criteri, pel temps que hem estat junts, per les coses que hem compartit, però ara sé que no en tens. Pensava que em coneixies. Però ara sé que no m'has volgut conèixer i que no em coneixes. Millor.
I no em sap greu no ser amiga teva. Les coses són així. Em fa mal el que em dius i el que em fas i em fereix en una profunditat que voldria que no fos possible arribar-hi.
No has estat el primer de ferir-me i potser no seràs l'últim, però les ferides tenen la virtut de fer la pell més dura.
Però saps, jo sóc així. I el meu sofriment és de la mateixa magnitud que el meu amor. Jo estimo amb tot el que tinc i també pateixo amb tot això. I aquest és el meu problema. És el meu defecte i la meva virtut.
Així és com em veig jo, i volia saber com em veus tu. Però ja no ho vull. Ja no m'importa.
I volia preguntar-t'ho i volia esperar la teva resposta. Però ara ja no vull.
5 comentaris:
Raquel, maca, ja t'han tornat a fer mal. Em sap molt greu.
Jo se que vull ser la teva amiga eh?
T'estimo guapa
M'agradaria saber qui és de qui parles i perquè dius tot això que dius.
Maite, no m'han tornat a fer mal, és una cosa que ve de més lluny, però anem pel bon camí. Jo et sento amiga meva, gràcies :)
Anònim, abans de dir-te de qui parlo, jo voldria saber amb qui parlo :P
Fas vacances al bloc? aquest any possiblement vindré a viure a BCN, ja t'ho explicaré :)
No faig vacances, però tinc problemes amb la connexió a Barcelona...
Publica un comentari a l'entrada