13 de novembre 2007

Saludar al Sol

Ja no recordo com es saluda al Sol, i així tampoc no aconseguiré que ell em vulgui venir a saludar mai.

7 comentaris:

Maite ha dit...

Si, dona, si tu ja ets un sol, mira jo cantaria la cançoneta que totes hem cantan als nostres fills:
Sol solet vinem a veure
vinem a veure
Sol solet vinem a verue
que tinc fred.
ja veuràs demà el sol t'esperarà devant de la porta, per donar-te el bon dia.
Una abraçada maca.

trena ha dit...

Un petó, Maite!

Anònim ha dit...

Com ens agrada el victimisme. I que poc ens agrada assumir els errors i les culpes del que fem malament!
El món aniria molt millor si fóssim tots més humils...

mai9 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
trena ha dit...

Mare de Déu... no és victimisme ni res per l'estil, només és que no recordo com és la Salutació al Sol tot i que diumenge vaig estar-la veient durant prop d'una hora i creia que recordaria totes les posicions. I parlo de ioga...

En fi...

Anònim ha dit...

Fas ioga??? que mistica !

Anònim ha dit...

Aterro i aleshores em ve un atac de realisme. Amb les taques solars em ve al cap el càncer de pell i el desgel dels pols. Però amb ell també en Tintín i el seu temple.
bet