El país del revés

A Israel hi ha coses que van a l'inrevés.

Mireu:

• El Sol resulta que surt per la muntanya i es pon pel mar!
• Quan busques la lluna al cel, has de mirar cap el costat contrari!
• Escriuen amb unes lletres diferents i de dreta a esquerra!

Però el que em va fer veure amb una claredat diàfana que ells viuen a l'inrevés va ser aquest senyal d'aparcament de la Ir Ha Tiqà (no tinc ni idea de si es transcriu així... ) Ir ha-Atiqà que és la ciutat vella de Jerusalem):

La terra promesa

Un dia la mare em va prometre que em portaria a conèixer la seva terra. La seva terra d'adopció, pero no per això és menys seva que la seva terra natal.

És la seva terra perquè és on ella és feliç.

Ella ens estima. Molt. Potser més i tot.

Però allà és on ella és feliç. És la terra que li dóna la vida. I jo ho sé des de que tinc memòria.

Ella em va prometre ensenyar-me aquesta seva terra. Israel. La seva terra, i la meva terra promesa.

Jo vull ser la Lisbeth

És la dona del llibre, de la trilogia, de moda. És la dona més impressionant que he llegit mai. Sap com cuidar-se i no necessita de ningú per sortir-se'n. És forta, intel·ligent, sagaç, preparada, llunàtica, hacker, sense complexes, jove, sexualment activa. Però per damunt de tot és ella mateixa. No té cap necessitat d'agradar a ningú i pel que sembla tampoc no necessita que ningú li agradi a ella. Té la capacitat de decidir més desenvolupada que he vist mai. És capaç de trobar una solució a l'enigma de Fermat, i de fer una anàlisi de les conseqüències abans dels seus actes.

I té clar, per damunt de tot que cal odiar als homes que no estimen les dones.

Per aquests motius i perquè ella és tot el que jo no sóc ni arribaré a ser mai, jo vull ser la Lisbeth.

Em sé opcional

Ahir vaig anar a un bar i vaig veure que tenien una pissarreta amb una frase escrita. Em va agradar, però crec que no sempre som conscients de les nostres prioritats ni de les opcions dels que ens envolten.