ps I love you

saps que t'estimen quan pots veure el seu somriure quan et despenja el telèfon :)

Dia del Blogaire en Crisi 2010

Espero que la meva crisi sigui passatgera. Sincerament, ja començo a notar que l'he superada. "Mort el gos, morta la ràbia", que diuen. I el gos que agonitzava, ja l'he enterrat. O sigui que prest estaré neta de ràbia!

(més informació: proposta i aclariments):

La Rosa

Ahir va ser Sant Jordi.

És un dia molt especial. Potser no tothom el sent igual, però per a mi és un dia molt especial.

I avui sóc, si no la més feliç, una de les dones més felices del món!

La Rosa més bonica és aquella que et regala qui t'estima de veritat.

I jo la tinc :)

de torturadors

Estic molt cansada de la tortura a la que em sotmets. Però has de saber que no m'arriba. Em cansa, sí, i molt, però no em fa cap mal. I ni tan sols aconsegueixes arribar a mi per camins estranys que t'inventes. No em fas mal. No pots, perquè jo ja no t'ho permeto.

Em dol que t'hagis convertit en un monstre, però no és responsabilitat meva ni el meu problema. Ets una mala persona. I jo sóc idiota. Però prefereixo ser idiota i saber que he estimat que ser una persona dolenta i no saber-ne.

Em fas tanta llàstima que no sé ni com expressar-ho. Et perds tot el que té de bo la vida mirant de culpar al món de les males accions que emprens. El responsable de la teva vida ets tu.

Estic cansada de les estratagemes que utilitzes per fer veure que ets el que no ets. No ets la bona persona que pretens ser, ni tan sols crec que siguis una persona. A aquestes alçades crec que ets un ens vell i amargat que viu per fer malviure als que t'han donat alguna cosa, als que t'han donat una mà o als que t'han intentat entendre.


Per mi podeu anar tots dos a torturar-vos mútuament.

Ja no podeu accedir a mi de cap manera.

No podeu arribar on sóc jo.

No us permeto l'entrada.

Trena is dead. Long live trena

M'he tallat la trena:

Ja no sóc la vella Trena.

La Trena ha mort.

Com diuen els anglesos: Trena is dead. Long live trena.

Ressorgint de les meves cendres, com una au fènix, creixeré novament, amb forces renovades, perquè s'ha de deixar el passat enrere i saber començar de nou.

El meu aprenentatge

Arrel del post sobre caminar sol o acompanyat, una molt bona amiga em va enviar un parell de correus per animar-me.

Un era personal, dient-me que tinc molta companyia a la meva vida, pares, fills, germans, amics i que no tinc dret a dir que no tinc companyia. L'altre és aquest:

UN HERMOSO MENSAJE PARA COMPARTIR

GRACIAS POR SER ESAS AMIGAS

Para tí, amiga:

Una mujer estaba sentada en un sofá, tomando té helado con su madre.

Mientras hablaban de la vida, el matrimonio, las responsabilidades y las obligaciones de la edad adulta, la madre hizo sonar los cubos de hielo en su vaso fuertemente y luego miro fijamente a su hija.

'Nunca te olvides de tus hermanas' le advirtió, dando vueltas a las hojas de té en el fondo de su vaso. 'Ellas se volverán cada vez más importantes con el paso del tiempo. No importa cuánto ames a tu esposo, no importa cuánto ames a los hijos que tengas, vas a necesitarlas. Recuerda salir con ellas siempre, hacer cosas con ellas siempre. Recuerda que cuando hablo de tus Hermanas me refiero a TODAS las mujeres… tus amigas, tus hijas, y todas las otras mujeres que estén ligadas a ti. Las vas a necesitar.'

Ella escuchó a su madre. Mantuvo contacto con sus hermanas y cada vez tuvo más amigas con el paso de los años. Conforme estos fueron pasando, uno tras otro, ella fue entendiendo, gradualmente, a lo que su Madre se refería.

Conforme el tiempo y la naturaleza presentan sus cambios y sus misterios en la vida de una mujer, tus verdaderas Hermanas siempre permanecen.

Después de mis 40 años de vivir en este mundo, esto es lo que he aprendido:
El tiempo pasa.
La vida ocurre.
Las distancias separan.
Los hijos crecen.
Los trabajos van y vienen.
La pasión disminuye.
Los hombres no siempre hacen lo que se supone que deberían hacer.
El corazón se rompe.
Los padres mueren.
Los colegas olvidan los favores recibidos.
Las carreras o profesiones llegan a su fin.

PERO.........

Tus Hermanas siempre están ahí, no importa cuánto tiempo ni cuantas millas haya entre ustedes. Una amiga nunca está demasiado lejos para llegar a ella cuando la necesitas.

Cuando tienes que caminar por un valle solitario y tengas que hacerlo por ti misma, las mujeres de tu vida, estarán alrededor del valle, alentándote, empujándote, interviniendo por ti, y esperándote con los brazos abiertos al final del camino. Algunas veces, incluso romperán las reglas y caminarán a tu lado… O te llevarán cargada.

Amigas, hijas, abuelas, madres, hermanas, suegras, nueras, cuñadas, nietas, tías, primas, sobrinas: son una bendición en la vida!

Cada día, seguimos necesitándolas. Pásale este mensaje a todas las mujeres que contribuyen a darle significado a tu vida.

Yo acabo de hacerlo.

I després d'això, us vull dir que aquest correu és una de tantes coses que corren per Internet, però també tinc els meu aprenentatges després de quasi 40 anys de vida.

Les dones ens fem costat. No importa la nacionalitat, la cultura, la llengua ni l'edat que tinguem

Senzillament estem allà per ajudar a una altra dona que passa per una mal moment.

I això ho sé perquè ho he viscut en carn pròpia.

M'ajuden dones que tinc molt properes geogràficament, però també d'altres que viuen lluny.

M'ajuden dones que són, des de sempre, amigues meves, però també les noves amistats, i fins i tot aquelles dones que potser no és tan clar que siguin amigues meves, o ni tan sols amigues, o fins i tot les ex dels meus ex.

M'ajuden dones que creuen el mateix que jo, però també m'ajuden dones que creuen en Déus en els que jo no crec.

M'ajuden dones que parlen la meva llengua, però també m'ajuden fones que parlen altres llengües del món.

M'ajuden dones de la meva edat, però també m'ajuden dones que podrien ser la meva mare, i dones que podrien ser la meva filla.

Estic segura que tenim molta sort de ser dones.

Gràcies a totes.