Estic molt cansada de la tortura a la que em sotmets. Però has de saber que no m'arriba. Em cansa, sí, i molt, però no em fa cap mal. I ni tan sols aconsegueixes arribar a mi per camins estranys que t'inventes. No em fas mal. No pots, perquè jo ja no t'ho permeto.
Em dol que t'hagis convertit en un monstre, però no és responsabilitat meva ni el meu problema. Ets una mala persona. I jo sóc idiota. Però prefereixo ser idiota i saber que he estimat que ser una persona dolenta i no saber-ne.
Em fas tanta llàstima que no sé ni com expressar-ho. Et perds tot el que té de bo la vida mirant de culpar al món de les males accions que emprens. El responsable de la teva vida ets tu.
Estic cansada de les estratagemes que utilitzes per fer veure que ets el que no ets. No ets la bona persona que pretens ser, ni tan sols crec que siguis una persona. A aquestes alçades crec que ets un ens vell i amargat que viu per fer malviure als que t'han donat alguna cosa, als que t'han donat una mà o als que t'han intentat entendre.
Per mi podeu anar tots dos a torturar-vos mútuament.
Ja no podeu accedir a mi de cap manera.
No podeu arribar on sóc jo.
No us permeto l'entrada.
6 comentaris:
de qui o quin torturadors parles???
btm
bet, parlo dels que m'han estat torturant els últims quatre anys. Dels que han volgut fer-me mal i que ho han aconseguit tantes vegades. Però ja no poden.
Suposo que parles del teu divorci altra vegada !!??
Sí bet, del meu divorci i de les ganes de fer mal que tenen certs éssers que habiten la terra.
saps què és l'equilibri?? I que cada cosa i ésser té el seu lloc?? Doncs fins que tot estigui en el seu lloc no hi ha equilibri i en un divorci triga molt a tornar l'equilibri..
Bet
gràcies Bet.
Em sembla que he estat tres anys llargs posant el carro davant dels bous.
Però el primer pas ja l'he fet.
Publica un comentari a l'entrada