Gràcies al blog del Xavi Caballé, m'he assabentat que blogger redirigia el meu blog a .es
Ateses les circumstàncies i la meva poca espanyolitat general, he decidir afegir l'script que comenta el Xavi per eliminar l'es del meu blog.
Hi ha dues maneres de fer-ho: si ets propietari del blog, afegir un script, i si ets el lector, afegir /ncr/ al final de la URL. D'aquesta manera, els blogs que llegeixes no apareixeran amb la molesta .es afegida.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvis. Mostrar tots els missatges
18 de març 2012
28 d’octubre 2010
i si...
La Carme diu que demà, quan em truquis, em diràs que em vols dur lluny, amb tu, per ajudar-te i per ensenyar-me el que saps.
I si fos així...? Amb els anys que fa que... i si ho fas? Demà quan em truquis, si et plau, fes que senti el que em cal sentir per saber-me viva...
I si fos així...? Amb els anys que fa que... i si ho fas? Demà quan em truquis, si et plau, fes que senti el que em cal sentir per saber-me viva...
31 de maig 2010
Dia del Blogaire en Crisi 2010
Espero que la meva crisi sigui passatgera. Sincerament, ja començo a notar que l'he superada. "Mort el gos, morta la ràbia", que diuen. I el gos que agonitzava, ja l'he enterrat. O sigui que prest estaré neta de ràbia!
(més informació: proposta i aclariments):
29 de gener 2010
au fènix
viatge plural: Laberint
Si no saps per on vas, torna per saber d'on vens.
no és només que no sé per on vaig... és que estic totalment perduda, però estic de sort perquè sé perfectament en quin punt del camí em vas fer perdre.
11 d’octubre 2009
Trena is dead. Long live trena
M'he tallat la trena:
Ja no sóc la vella Trena.
La Trena ha mort.
Com diuen els anglesos: Trena is dead. Long live trena.
Ressorgint de les meves cendres, com una au fènix, creixeré novament, amb forces renovades, perquè s'ha de deixar el passat enrere i saber començar de nou.
Ja no sóc la vella Trena.
La Trena ha mort.
Com diuen els anglesos: Trena is dead. Long live trena.
Ressorgint de les meves cendres, com una au fènix, creixeré novament, amb forces renovades, perquè s'ha de deixar el passat enrere i saber començar de nou.
19 de setembre 2009
Gràcies a Ella
La Cris em va fer recuperar a la Bebe, i aquesta fabulosa cançó.
Ella
Ella se ha cansado de tirar la toalla
se va quitando poco a poco telarañas
no ha dormido esta noche pero no esta cansada
no mira ningún espejo pero se siente to’ guapa
Hoy ella se ha puesto color en las pestañas
hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña
hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada
hoy es una mujer que se da cuenta de su alma
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
hoy vas a comprender
que el miedo se puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto
hoy vas a conseguir
reirte hasta de ti y ver que lo has logrado
Hoy vas a ser la mujer
que te dé la gana de ser
hoy te vas a querer
como nadie ta sabio querer
Hoy vas a mirar pa’lante
que pa'trás ya te dolió bastante
una mujer valiente, una mujer sonriente
mira como pasa
Hoy nació la mujer perfecta que esperaban
ha roto sin pudores las reglas marcadas
hoy ha calzado tacones para hacer sonar sus pasos
hoy sabe que su vida nunca mas será un fracaso
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
hoy vas conquistar el cielo
sin mirar lo alto que queda del suelo
Hoy vas a ser feliz
aunque el invierno sea frio y sea largo, y sea largo
hoy vas a conseguir
reirte hasta de ti y ver que lo has logrado
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
hoy vas a comprender
que el miedo se puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto
hoy vas a conseguir
reirte hasta de ti y ver que lo has logrado ohhhh
01 de gener 2009
Any 9
No sé si seran molts o pocs, però de moment tinc dos propòsits per l'any 9:
1. Mirar d'estalviar 500 euros a l'any no comprant una cosa que és nociva.
2. Mirar de tornar a preocupar-me per la baixada i no per la pujada, com aquest últim any.
N. de l'A.: a aquells a qui molestin els desitjos de felicitat per l'any que acabem d'estrenar, que s'abstinguin de llegir la frase següent.
1. Mirar d'estalviar 500 euros a l'any no comprant una cosa que és nociva.
2. Mirar de tornar a preocupar-me per la baixada i no per la pujada, com aquest últim any.
N. de l'A.: a aquells a qui molestin els desitjos de felicitat per l'any que acabem d'estrenar, que s'abstinguin de llegir la frase següent.
A tots els que llegiu aquest blog us desitjo un molt bon any 9
09 de juliol 2008
Ja no puc més
Aquest mes de juliol serà llargament recordat per una servidora.
Quina merda, tu.
La veritat és que podria ser pitjor, sempre es pot estar pitjor, i en el fons potser em queixo de vici, però...
A casa... els nens bé, però la cangur, pobreta, ella té els seus problemes i em vol ajudar i diu que amb nosaltres hi està tan a gust, però jo no vull una companya de pis, vull algú que vingui a casa, tingui cura dels meus fills mentre jo vaig a treballar i quan torno a casa, que marxi. Ella, amb tota la bona fe del món, fa de tooooot. Plega la roba, la guarda als armaris... a on ella considera, però jo hauré de buidar tots els armaris i tornar-los a endreçar, perquè ara mateix està tot potes enlaire. Això sí, tot endreçat dins un armari. I la noieta, si ha d'estar a casa 10 hores, al final sempre se'n queda un parell més... entre que ve abans i que se'n va tard... i a mi em posa tan nerviosa. Jo ja tinc les meves coses, no vull sentir els seus problemes. Sóc egoista? Potser sí, però jo he contractat una cangur, no una amiga.
A la feina... el meu cap nou és imbècil. I punt. Al principi perquè no em donava res per fer. Després m'ha donat tanta feina de cop per fer amb tan poc temps que li han hagut de dir que jo sola no ho podré fer i que ell ha de donar un cop de mà. I a sobre és dels que pregunta com es fan les coses per després no fer-te cas. A veure: jo sé que tinc raó i sé quin és el circuit per gestionar el que ell pregunta. Doncs ha decidit fer-ho fent "drecera"... diu que de la seva manera anirem més ràpid i ara el que necessitem és celeritat i ser flexibles. Perdona, però no! Nosaltres no podem ser flexibles. De la nostra feina, de la nostra enteresa i no flexibilitat en depèn que les coses surtin bé o no. En fi...
A dins del meu cor... aquí les coses tampoc no acaben d'anar a l'hora. Jo segueixo tenint ganes de tu, però tu has desaparegut. Sé que ets viu, però poca cosa més. I em fa mal, però ja no t'ho puc dir. Les coses haurien de ser diferents. I segueixen igual. Potser és un igual una mica diferent. Sí, és un igual més tranquil, però igual és igual, encara que sigui diferent.
Quina merda, tu.
La veritat és que podria ser pitjor, sempre es pot estar pitjor, i en el fons potser em queixo de vici, però...
A casa... els nens bé, però la cangur, pobreta, ella té els seus problemes i em vol ajudar i diu que amb nosaltres hi està tan a gust, però jo no vull una companya de pis, vull algú que vingui a casa, tingui cura dels meus fills mentre jo vaig a treballar i quan torno a casa, que marxi. Ella, amb tota la bona fe del món, fa de tooooot. Plega la roba, la guarda als armaris... a on ella considera, però jo hauré de buidar tots els armaris i tornar-los a endreçar, perquè ara mateix està tot potes enlaire. Això sí, tot endreçat dins un armari. I la noieta, si ha d'estar a casa 10 hores, al final sempre se'n queda un parell més... entre que ve abans i que se'n va tard... i a mi em posa tan nerviosa. Jo ja tinc les meves coses, no vull sentir els seus problemes. Sóc egoista? Potser sí, però jo he contractat una cangur, no una amiga.
A la feina... el meu cap nou és imbècil. I punt. Al principi perquè no em donava res per fer. Després m'ha donat tanta feina de cop per fer amb tan poc temps que li han hagut de dir que jo sola no ho podré fer i que ell ha de donar un cop de mà. I a sobre és dels que pregunta com es fan les coses per després no fer-te cas. A veure: jo sé que tinc raó i sé quin és el circuit per gestionar el que ell pregunta. Doncs ha decidit fer-ho fent "drecera"... diu que de la seva manera anirem més ràpid i ara el que necessitem és celeritat i ser flexibles. Perdona, però no! Nosaltres no podem ser flexibles. De la nostra feina, de la nostra enteresa i no flexibilitat en depèn que les coses surtin bé o no. En fi...
A dins del meu cor... aquí les coses tampoc no acaben d'anar a l'hora. Jo segueixo tenint ganes de tu, però tu has desaparegut. Sé que ets viu, però poca cosa més. I em fa mal, però ja no t'ho puc dir. Les coses haurien de ser diferents. I segueixen igual. Potser és un igual una mica diferent. Sí, és un igual més tranquil, però igual és igual, encara que sigui diferent.
19 de maig 2007
He trobat feina!!!!!!!!
Doncs sí :)
Estic molt contenta. És una feina temporal, però és una feina i a més és un projecte molt engrescador en una gran empresa i prou ben pagada... tot i que el pare diu que no em valoro prou, i potser té raó, però de moment amb el que em pagaran jo em dono per ben pagada.
Vaig començar fa dos dies i tenia moltes ganes de dir-ho, però per causes alienes a la meva voluntat no ho puc fer.
Em va fer molt il·lusió trobar tanta gent coneguda. No hi tinc cap amic, això ja ho sabia, però com a mínim hi ha quatre noies amb les que vaig coincidir a la carrera. Elles totes, més bones estudiants que no pas jo... en fi.
Tinc una taula tota per a mi sola en una sala immensa on hi ha moltes taules. És una sala d'aquestes diàfanes... pel meu gust una mica massa de renou, però ja m'hi aniré acostumant. De fet, el meu despatx a LDOR també era una mica així. Tinc un telèfon per mi sola, tot i que encara no em truca ningú i també tinc correu... intern i extern i personal!!! Això sí que és la primera vegada que em passa. Un correu amb el meu nom, amb el que em puc comunicar amb tots els treballadors de l'empresa i amb tots els que no són treballadors de l'empresa. Potser us semblarà una nimietat, però a mi no m'havia passat mai.
Tinc dues bates blanques, que em renten i me les tornen planxades. I això que ni tan sols entro al laboratori. Estic tot el dia asseguda davant de l'ordinador, llegint i escrivint. Però vaig amb bata. Tothom va amb bata. Sembla... sembla una empresa seriosa :)
Hi ha dos amics de la meva germana. Són importants i tenen despatxos amb porta... ells no estan a la sala diàfana. Però són amics de la meva germana i jo els he vist gats alguna vegada :P
Estic contenta. Molt contenta.
Estic molt contenta. És una feina temporal, però és una feina i a més és un projecte molt engrescador en una gran empresa i prou ben pagada... tot i que el pare diu que no em valoro prou, i potser té raó, però de moment amb el que em pagaran jo em dono per ben pagada.
Vaig començar fa dos dies i tenia moltes ganes de dir-ho, però per causes alienes a la meva voluntat no ho puc fer.
Em va fer molt il·lusió trobar tanta gent coneguda. No hi tinc cap amic, això ja ho sabia, però com a mínim hi ha quatre noies amb les que vaig coincidir a la carrera. Elles totes, més bones estudiants que no pas jo... en fi.
Tinc una taula tota per a mi sola en una sala immensa on hi ha moltes taules. És una sala d'aquestes diàfanes... pel meu gust una mica massa de renou, però ja m'hi aniré acostumant. De fet, el meu despatx a LDOR també era una mica així. Tinc un telèfon per mi sola, tot i que encara no em truca ningú i també tinc correu... intern i extern i personal!!! Això sí que és la primera vegada que em passa. Un correu amb el meu nom, amb el que em puc comunicar amb tots els treballadors de l'empresa i amb tots els que no són treballadors de l'empresa. Potser us semblarà una nimietat, però a mi no m'havia passat mai.
Tinc dues bates blanques, que em renten i me les tornen planxades. I això que ni tan sols entro al laboratori. Estic tot el dia asseguda davant de l'ordinador, llegint i escrivint. Però vaig amb bata. Tothom va amb bata. Sembla... sembla una empresa seriosa :)
Hi ha dos amics de la meva germana. Són importants i tenen despatxos amb porta... ells no estan a la sala diàfana. Però són amics de la meva germana i jo els he vist gats alguna vegada :P
Estic contenta. Molt contenta.
03 de febrer 2007
Curiositat
És curiós.
Jo sé què està bé i què està malament. No ho dic en general. Ho dic en un cas molt concret, però tinc tant clar què és el que s'ha de fer que me'n faig creus de no estar-ho fent.
Les coses són com són i no les pots anar canviant segons et vagi bé. Però jo... em sento que acabo cedint, m'equivoco, sé que m'estic equivocant, i no sé com aturar-ho. Bé, sí sé com aturar-ho, però...
Voldria que tot fos tant diferent, però sense canviar res.
Jo sé què està bé i què està malament. No ho dic en general. Ho dic en un cas molt concret, però tinc tant clar què és el que s'ha de fer que me'n faig creus de no estar-ho fent.
Les coses són com són i no les pots anar canviant segons et vagi bé. Però jo... em sento que acabo cedint, m'equivoco, sé que m'estic equivocant, i no sé com aturar-ho. Bé, sí sé com aturar-ho, però...
Voldria que tot fos tant diferent, però sense canviar res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)