És això?

He d'aconseguir que no m'afecti la indiferència? O he d'aconseguir que no m'afectin els indiferents?

Acabo de tornar de l'hospital

I aquesta vegada no és una metàfora.

Hi hem estat quasi una hora. Li han posat quatre punts al cap al Roc, el meu fill gran. I ja en porta nou. Ara ell dorm. I la Rut també. I jo, ara hi aniré. Estic cansada.

El cas és que ha quedat tot ple de sang i m'he fotut un ensurt de por. Per sort hi havia una AMIGA, l'Ona (una Ona que no sóc jo, però que també es converteix en un Tsunami quan cal). I sort que era ella. Perquè si hagués estat en companyia d'un altre, no hauria estat tot tan senzill. He pogut preocupar-me només del nen.

I ara estem tots bé.

La vida sap com posar-te a lloc quan cal.

La vaca vaquera

Avui m'han regalat una vaca vaquera. Venia acompanyada d'una paperina enoooooooorme de txutxes. I d'una postal amb una dedicatòria dels meus companys de fatigues durant aquest últim any.

M'he emmmmuuuuucionat.

Gràcies, Gemma, Nico, Francesc i Cesca.

Heu de saber que he estat un any excepcional. He estat mooooolt a gust entre vosaltres. I em sap un greu immens marxar, encara que sigui només saltant la barrera... ja no és el mateix.

He rigut molt, he après moltes coses i he treballat molt a gust. Moltes gràcies. Sou 4 sols!

Santa Maria del Retard, o quina és la Santa Patrona de les rentadores

Avui torno a tenir rentadora. He estat exactament un mes amb sense rentadora a casa. Li he posat nom. És el nom de la Santa patrona de les rentadores: Santa Maria del Retard. Ara que jo li diré Tard i prou.

La cronologia dels fets és la següent:

• Dissabte 5 d'abril de 2008: La meva rentadora va petar. Hi havia aigua per tota la cuina i la rentadora va quedar closa. No hi havia manera de fer-li obrir la boca. El nen es va espantar pel sortidor d'aigua i la nena jugava descalça amb l'aigua i al costat d'un endoll. Total, que estàvem els tres xops, un plorant, l'altra rient i jo flipant.
• Dissabte 5 d'abril de 2008 deu minuts després del pet: Abans d'acabar de recollir l'aiguat vaig trucar al telèfon d'aquesta web per encomanar una rentadora nova. Em van dir que en uns deu dies tindria la rentadora a casa. Això volia dir que el dia 15 tindria la rentadora nova. El cap de setmana anterior, amb un amic meu que es volia comprar una rentadora vam anar a mirar preus i després ell va fer una cerca per internet, per això tenia l'enllaç a aquesta web amb una rentadora semblant a les que ens havien agradat més, però un poc més barata.
• Dimarts 8 d'abril de 2008: En arribar a casa a les sis i pocs minuts de la tarda, després d'un dia llarguíssim, em trobo un missatge al contestador. Eren els de la rentadora i em deien que els truqués de nou del matí a sis de la tarda referent a la meva rentadora. Atès que eren les sis tocades, em vaig anotar el telèfon per trucar l'endemà al matí.
• Dimecres 9 d'abril de 2008: Vaig arribar a al feina i quan em disposava a trucar em vaig adonar que m'havia deixat el telèfon a casa. Vaig pensar que ja trucaria en arribar. A les deu del matí vaig rebre un sms al mòbil. Em deia que tenia un missatge a la bústia de veu. Eren els de la rentadora. Em deien que havien intentat localitzar-me i que com que no ho havien aconseguit, anul·laven la comanda. No van deixar cap telèfon de contacte. Vaig trucar al meu amic i em va donar el telèfon de la web. Vaig trucar novament a la web. Em van antendre molt amablement i al final em van dir que havia de parlar amb els d'atenció al client. Em van donar el telèfon. Vaig trucar a atenció al client i em van dir que certament havien mirat de localitzar-me tres vegades i que no m'havien trobat, i per tant havien anul·lat la comanda. El problema era que els faltava la fotocòpia del meu DNI i de la targeta de pagament. Em van dir que tornés a fer la comanda i que enviés la fotocòpia del DNI i de la targeta en el mateix moment. Vaig tornar a trucar al primer número, al de la wab i vaig tornar a fer la comanda, dient que també enviava la documentació que els faltava. Em van dir que en deu dies la rentadora estaria a casa. El dia de la nova rentadora havia de ser, ara, el dia 19.
  
• Dimecres 16 d'abril de 2008: Aquell dia anava cap a la bolera perquè els meus companys de feina feien un torneig. De camí, em van trucar els de la rentadora dient-me que els donés un correu electrònic perquè resultava que la meva rentadora ja no estava en estoc i em volien enviar un enllaç d'una altra rentadora. Jo els vaig donar el meu correu electrònic i els vaig dir que l'endemà els trucaria per comentar-los si m'interessava el canvi. Després del torneig de bitlles, vaig anar a buscar el cotxe al dipòsit, perquè va resultar que se l'havia endut la grua. Finalment vaig arribar a casa i vaig poder veure l'enllaç amb la nova rentadora. Era de més capacitat i de més rpm de centrifugat.
• Dijous 17 d'abril de 2008: En arribar a la feina vaig trucar a la gent de la rentadora. Els vaig dir que m'interessava el canvi i em van confirmar que tot i que aquesta nova rentadora era més cara a mi me la deixaven al preu de la primera. Em van comentar, també, que el període d'entrega seria d'uns deu dies. La nova rentadora es faria esperar fins al dia 27.
• Dimecres 23 d'abril de 2008: Vaig trucar als senyors de la rentadora per saber en quin estat estava l'enviament. Em van comentar que tenien un problema amb la targeta de pagament. Resultava que els del departament de finances els havien dit que aquella targeta no existia. I això que jo mateixa, el dia 9 d'abril els n'havia enviat una fotocòpia!! Em van demanar que els tornés a recitar els números de la meva targeta. I ho vaig fer. Després em van demanar que els digués la data de caducitat. Octubre del 2008. Ah! em va dir la noia, és que teníem mal entrada la data de caducitat! Però si teniu la maleïda fotocòpia!!!! Em va comentar que segurament el problema dels del departament de finances era aquella data i que ara ja estaria tot resolt.
• Dijous 24 d'abril de 2008: Vaig tornar a trucar als senyors de la rentadora per assegurar que els del departament de finances ja no tindrien cap problema amb la meva targeta. No, em van dir, això ja està solucionat, senyora, no pateixi. Us confessaré que a aquelles alçades ja no patia. La noia aquella em va dir que l'entrega seria el dilluns dia 28 i que em trucarien els transportistes per quedar d'acord amb mi. El dilluns??!!! Quina alegria! La rentadora seria a casa el dia 28!
• Dilluns 28 d'abril de 2008: Al voltant de quarts de quatre de la tarda, després de dinar, vaig trucar als de la rentadora, perquè els transportistes encara no m'havien dit res. La noia que em va contestar al telèfon em va dir que veia que ja havia trucat la setmana anterior i que una companya seva m'havia dit que la rentadora me l'havien de portar aquell dia, però no era així. La seva companya es va equivocar, el que m'havia d'haver dit és que la rentadora arribaria a casa del transportista el dia 28 i que després es posarien en contacte amb mi per portar-me-la. Ella no sabia quin dia, li sabia greu però no em podia donar més informació. Entenia el meu enuig i em va dir que ella mateixa trucaria al transportista per saber alguna cosa i que després em trucarien.
• Dimecres 30 d'abril de 2008: "Després" va resultar ser al cap de dos dies, però al final em va trucar. Em va dir que la rentadora me la portarien el divendres! NOOOOOOOOOOOO!!! Però com poden dir-me això??!! Que no saben que hi ha un pont meravellós de quatre dies??!! Els dic, és que no hi seré. Ah, doncs el dilluns, al matí. No, no pot ser, és que jo treballo. Doncs a la tarda, a partir de les tres. No... és que jo treballo. Doncs a partir de les quatre i no puc endarrerir-ho més. Val, doncs ja demanaré permís per sortir abans de la feina (perquè al final resulta que dilluns treballo... tot i que divendres m'havien dit que no, que cap possibilitat, dilluns em van trobar una possibilitat, i dimecres vaig signar el nou contracte... però tot això són figues d'un altre paner...). Li vaig demanar a la meva nova cap si el primer dia de treballar per ella em deixaria sortir una hora abans... Si que començo bé... Sort que ella havia viscut tot el procés de la rentadora des del dia 5 d'abril!!
• Dilluns 5 de maig de 2008: La Tard ja és amb nosaltres!
  

En fi, això és tot.

Ara que ja la tenim aquí, un dia li faré alguna foto i ja us l'ensenyaré. Té molts botons i llumetes. I no fa soroll quan renta ni quan centrifuga. Al final em sembla que centrifuga menys del que m'havien dit, però jo me l'estimaré igual amb 200 rpm menys.

Salut.

El amor es ciego, niño bien

La ciència demostra que l'amor desactiva la capacitat de criticar la parella

També desactiva la capacitat de creure el que et diuen els amics i la família respecte la teva "parella"... cosa certament trista, perquè ells no n'estan d'enamorats del teu enamorat i ells sí són capaços de criticar-lo.

Si jo em morís

Si jo em morís ara, quants de vosaltres ho sabríeu? A quants de vosaltres importaria? Estic segura que a uns quants dels que llegiu aquest bloc us sabria greu, i fins i tot algun pentura em ploraria. Però també estic convençuda que a molts ni tan sols sentirien la pena de la mort d'un desconegut perquè ni tan sols sabrien que aquesta desconeguda és morta.

I no em mal interpreteu, eh. No tinc cap interès en morir-me. És cert que estic trista i deprimida, però vull veure els meus fills créixer i riure.

El cas és que aquestes últimes setmanes he anat un parell de vegades al cementiri a enterrar-hi persones estimades. I hi havia tantes tombes de persones desconegudes... això m'ha fet pensar molt en això que us dic.

Vaig veure una làpida alegre. Era d'un nen de sis anys i la làpida era com un dibuix fet, m'imagino, pels nens de la seva classe, com per acomiadar-se'n.

Però bé. Tornant al tema. Si jo em morís ara està clar que a moooooooooooooolta gent no li importaria, ni ho sabria ni ho voldria saber. Però potser amagat per les entranyes de la Internet hi hauria algú a qui sí li importaria i... no ho sabria.

I si fos a l'inrevés? I si algú dels que jo llegeixo i no conec, però en el fons aprecio perquè els sé meus a través d'aquesta màquina... i si és aquest algú el que es morís? Jo com ho podria saber?

No pas mirant les esqueles, que és una cosa que m'agrada fer, però de molts de vosaltres no en sé el nom, i molt menys els cognoms... i tampoc vosaltres en sabeu els meus.

Hi seguiré pensant. Potser la manera seria deixar la contrassenya del bloc escrita al testament i una instrucció d'escriure aquí mateix la meva esquela. Així tots em sabríeu morta.

Petons, salut i llarga vida per tothom.

Cansament

Tinc un cansament cíclic.

Estic cansada de tenir el que no vull i voler el que no tinc.