M'acaba de passar una cosa que em treu de polleguera.
Quan jo era petita, el pare em deia sempre: "El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú".
És una màxima que miro d'aplicar sempre. Intento no fer a les persones allò que no m'agradaria que em fessin a mi, i en sentit contrari, intento tractar a les persones així com m'agradaria que em tractessin a mi.
No sempre ho aconsegueixo, però miro de fer-ho i si mai me n'adono que he fet alguna cosa que a mi m'hauria moltestat si me la fessin, generalment demano disculpes.
D'altra banda, quan una mateixa persona em fa, repetidament, alguna cosa que no m'agrada, jo interpreto que deu ser com li agradaria que la tractessin, i provo de fer allò que a mi no m'agrada, però reinterpretat per mi... en fi, ara em sembla que m'estic liant.
El cas és que fa una estona m'ha passat una cosa que em treu de polleguera.
Jo estava tranquil·lament a l'ordinador llegint blogs i mirant coses per internet i el pare ha vingut a parlar amb mi. M'ha dit que li ha agradat força una idea que hem tingut la mare i jo sobre com arreglar les habitacions del pis. Jo li he preguntat quina part li havia agradat més i ell ha començat a contestar-me, però aleshores s'ha quedat "penjat" com si fos un ordinador i ha començat a parlar d'una altra cosa: "On és la tauleta de nit?".
Què li passa? Si no vol parlar-ne, que no vingui. Si en comencem a parlar, acabem i després ja mirarem què li ha passat a la tauleta de nit desapareguda (que la van treure ell i la mare deu fer uns dos o tres anys, però això és un altre tema). Si no vol una conversa, que m'avisi que allò serà un monòleg...
No ho suporto. No m'agrada que quan algú parla amb mi i em fa una pregunta no s'esperi a la meva resposta. Si no vols escoltar la resposta, és millor no fer la pregunta.
Sé que ara saltrà algú dient "això segur que tu també ho fas". És cert, potser ho faig, però molt poques vegades, poquíssimes, de fet. Sempre, quasi sempre, contesto quan em pregunten i sobretot sobretot, sempre que jo faig una pregunta espero que l'altre em respongui i escolto la seva resposta.
Aixxx... en fi, és el que té ser fill únic i informàtic, però jo me l'estimo amb bojeria :)
Quan jo era petita, el pare em deia sempre: "El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú".
És una màxima que miro d'aplicar sempre. Intento no fer a les persones allò que no m'agradaria que em fessin a mi, i en sentit contrari, intento tractar a les persones així com m'agradaria que em tractessin a mi.
No sempre ho aconsegueixo, però miro de fer-ho i si mai me n'adono que he fet alguna cosa que a mi m'hauria moltestat si me la fessin, generalment demano disculpes.
D'altra banda, quan una mateixa persona em fa, repetidament, alguna cosa que no m'agrada, jo interpreto que deu ser com li agradaria que la tractessin, i provo de fer allò que a mi no m'agrada, però reinterpretat per mi... en fi, ara em sembla que m'estic liant.
El cas és que fa una estona m'ha passat una cosa que em treu de polleguera.
Jo estava tranquil·lament a l'ordinador llegint blogs i mirant coses per internet i el pare ha vingut a parlar amb mi. M'ha dit que li ha agradat força una idea que hem tingut la mare i jo sobre com arreglar les habitacions del pis. Jo li he preguntat quina part li havia agradat més i ell ha començat a contestar-me, però aleshores s'ha quedat "penjat" com si fos un ordinador i ha començat a parlar d'una altra cosa: "On és la tauleta de nit?".
Què li passa? Si no vol parlar-ne, que no vingui. Si en comencem a parlar, acabem i després ja mirarem què li ha passat a la tauleta de nit desapareguda (que la van treure ell i la mare deu fer uns dos o tres anys, però això és un altre tema). Si no vol una conversa, que m'avisi que allò serà un monòleg...
No ho suporto. No m'agrada que quan algú parla amb mi i em fa una pregunta no s'esperi a la meva resposta. Si no vols escoltar la resposta, és millor no fer la pregunta.
Sé que ara saltrà algú dient "això segur que tu també ho fas". És cert, potser ho faig, però molt poques vegades, poquíssimes, de fet. Sempre, quasi sempre, contesto quan em pregunten i sobretot sobretot, sempre que jo faig una pregunta espero que l'altre em respongui i escolto la seva resposta.
Aixxx... en fi, és el que té ser fill únic i informàtic, però jo me l'estimo amb bojeria :)
7 comentaris:
jejejejeje!!!!!
encara estic rient...jejeje
sa pregunta no és si vol xerrar amb tu, sa pregunta és, i qui no ho ha fet?i quan més gran torna una persona , més ho fa. A casa cada dia passa una cosa semblant... així q una se va acostumant...
No és cosa dolenta, disfruta de sa "no resposta" i fes q t faixi gràcia... a jo men fa molta.. :) ejeje.. he d dir q hi ha cops q els he d centrar; al tema! no ens desviem!
Però açò passa quan dus un munt d coses dins des cap.
Ja, Guixona, si a mi també me'n fa de gràcia, però no sempre... i a més a més, si només ho fessin els pares, que ja tenen una edat... però és que no només és així...
Bueno ara ens hem quedat amb les ganes de saber la resposta els lectors del teu bloc.
Volem saber la resposta!
merdaaaaaa bloc escriu la resposta jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa grrrr
ostia santaaaaaaaaaaa
(això si finalment surt ho he escrit pk no m'accepta els codis de validació de merda i no em surten les respostes :_(
Anti, dues coses:
Tinc activada la moderació dels comentaris per un motiu personal que ara no ve al cas, o sigui que quan en poses un t'has d'esperar fins que jo ho vegi i decideixi si es publica o no. Però no has de patir gaire perquè els teus els publicaré sempre.
L'altra cosa és que no sé quina és la resposta que vols. Si et refereixes ala tauleta de nit, doncs fa molt temps que no hi és, em sembla que la mare la va llençar :P (si no era això ja em diràs quina és la resposta que vols)
Ok ja estava histric jo xD
Sobre la resposta ja no m'en recordo quina era xDD devia ser això de la tauleta
gràcies :P
Publica un comentari a l'entrada