Aquest cap de setmana he estat bastant sola.
Ho necessitava. I molt.
Feia massa temps que no em sentia a mi mateixa i que no m'escoltava.
I ara, diumenge a la tarda, encara vaig amb pijama, despentinada, acabo de dinar ara mateix.
Tinc por.
Em sento com quan era petita i creia que hi havia homes dolents sota el llit. Aleshores el pare venia i em deia que sota el llit no hi havia ningú i que ell estava al menjador i que jo no havia de patir per res. I tancava els ulls i m'adormia. Plàcida, perquè sabia que el pare era allà.
Però ara, tot i que em diuen que no n'he de tenir de por, tot i que jo mateixa m'ho dic... no és el mateix.
Tinc por. Però estic tranquil·la.
Ho necessitava. I molt.
Feia massa temps que no em sentia a mi mateixa i que no m'escoltava.
I ara, diumenge a la tarda, encara vaig amb pijama, despentinada, acabo de dinar ara mateix.
Tinc por.
Em sento com quan era petita i creia que hi havia homes dolents sota el llit. Aleshores el pare venia i em deia que sota el llit no hi havia ningú i que ell estava al menjador i que jo no havia de patir per res. I tancava els ulls i m'adormia. Plàcida, perquè sabia que el pare era allà.
Però ara, tot i que em diuen que no n'he de tenir de por, tot i que jo mateixa m'ho dic... no és el mateix.
Tinc por. Però estic tranquil·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada