06 de setembre 2009

Com un pop

Em sento com un pop. I no vull dir que m'hagin aparegut quatre extremitats més, vull dir que em sento com deixada anar, sense esquelet. Flonja. I no és una sensació física. És a dir, sento que m'han buidat i que ja no queda res més a dins meu. És trist, però la veritat és que jo m'ho he deixat fer.

Malgrat sentir-me així, sé que no n'estic de buida i sé que encara tinc coses per regalar.

29 d’agost 2009

El país del revés

A Israel hi ha coses que van a l'inrevés.

Mireu:

  • El Sol resulta que surt per la muntanya i es pon pel mar!
  • Quan busques la lluna al cel, has de mirar cap el costat contrari!
  • Escriuen amb unes lletres diferents i de dreta a esquerra!

Però el que em va fer veure amb una claredat diàfana que ells viuen a l'inrevés va ser aquest senyal d'aparcament de la Ir Ha Tiqà (no tinc ni idea de si es transcriu així... ) Ir ha-Atiqà que és la ciutat vella de Jerusalem):

P8190458_2

12 d’agost 2009

La terra promesa

Un dia la mare em va prometre que em portaria a conèixer la seva terra. La seva terra d'adopció, pero no per això és menys seva que la seva terra natal.
És la seva terra perquè és on ella és feliç.
Ella ens estima. Molt. Potser més i tot.
Però allà és on ella és feliç. És la terra que li dóna la vida. I jo ho sé des de que tinc memòria.
Ella em va prometre ensenyar-me aquesta seva terra. Israel. La seva terra, i la meva terra promesa.

10 d’agost 2009

Jo vull ser la Lisbeth

És la dona del llibre, de la trilogia, de moda. És la dona més impressionant que he llegit mai. Sap com cuidar-se i no necessita de ningú per sortir-se'n. És forta, intel·ligent, sagaç, preparada, llunàtica, hacker, sense complexes, jove, sexualment activa. Però per damunt de tot és ella mateixa. No té cap necessitat d'agradar a ningú i pel que sembla tampoc no necessita que ningú li agradi a ella. Té la capacitat de decidir més desenvolupada que he vist mai. És capaç de trobar una solució a l'enigma de Fermat, i de fer una anàlisi de les conseqüències abans dels seus actes.

I té clar, per damunt de tot que cal odiar als homes que no estimen les dones.

Per aquests motius i perquè ella és tot el que jo no sóc ni arribaré a ser mai, jo vull ser la Lisbeth.

09 d’agost 2009

Em sé opcional

Ahir vaig anar a un bar i vaig veure que tenien una pissarreta amb una frase escrita. Em va agradar, però crec que no sempre som conscients de les nostres prioritats ni de les opcions dels que ens envolten.

DSC00036

18 de juliol 2009

Els home que no estimaven les dones, Stieg Larsson

Ara no descobriré la sopa d'all dient meravelles sobre aquest llibre. El que sí puc dir és que a mi m'ha agradat molt llegir-lo. He estat més pendent del llibre que de qualsevol altra cosa en aquestes darreres tres setmanes.

Hi ha hagut passatges del llibre que m'han impactat a nivell personal més del que l'autor s'hauria pogut imaginar. Les relacions del protagonista amb les dones han estat molt reveladores per a la meva vida personal, sentimental i sexual. M'ha fet veure la llum de certs aspectes força foscos que no era capaç d'entendre. Ara, potser tampoc no els acabo d'entendre, però almenys puc veure que no estic sola en el món.

Ara toca començar el segon. A mi sempre m'ha agradat el foc, sempre he pensat que el foc és molt poderós i sobretot sabent que la meva mare es va cremar tota jugant amb llumins i botelles d'alcohol de cremar. I també he somniat moltes vegades amb llumins i bidons de benzina... A veure si els meus somnis s'assemblen als del llibre.

06 de juliol 2009

Coraline

Ahir vaig anar al cine a veure "Coraline". És una pel·li d'animació i diu que és per nens més grans de set anys, però jo no hi portaria al meu, que en té quasi vuit.

Es tracta d'una nena que troba una porta a un altre món. I li passen tot de coses bones en aquest altre món, fins que deixen de ser bones, clar. I el tema és com s'ho farà per recuperar la normalitat.

La pel·li em va agradar molt. Però hi va haver una cosa que em va sorprendre i em va fer molta il·lusió. La Coraline és esquerrana! (he estat buscant alguna foto on es vegi la Coraline escrivint, però no ho he aconseguit).

Res doncs, que em va agradar molt i us la recomano, però només si teniu més de set anys i no us fan por les agulles ;)