Em sento com un pop. I no vull dir que m'hagin aparegut quatre extremitats més, vull dir que em sento com deixada anar, sense esquelet. Flonja. I no és una sensació física. És a dir, sento que m'han buidat i que ja no queda res més a dins meu. És trist, però la veritat és que jo m'ho he deixat fer.
Malgrat sentir-me així, sé que no n'estic de buida i sé que encara tinc coses per regalar.
Malgrat sentir-me així, sé que no n'estic de buida i sé que encara tinc coses per regalar.
1 comentari:
surt de les situacions "poptosas" sense importar qui quedi fora...només conserva els teus fills, els teus germans i els teus pares per sempre....i això és tot, és només una vida per viure.....i si vols donar a algú, has que aquest algú sigui els teus fills, els teus pares o els teus germans...ningú més
Publica un comentari a l'entrada