Un cap de setmana

Aquest cap de setmana he estat bastant sola.

Ho necessitava. I molt.

Feia massa temps que no em sentia a mi mateixa i que no m'escoltava.

I ara, diumenge a la tarda, encara vaig amb pijama, despentinada, acabo de dinar ara mateix.

Tinc por.

Em sento com quan era petita i creia que hi havia homes dolents sota el llit. Aleshores el pare venia i em deia que sota el llit no hi havia ningú i que ell estava al menjador i que jo no havia de patir per res. I tancava els ulls i m'adormia. Plàcida, perquè sabia que el pare era allà.

Però ara, tot i que em diuen que no n'he de tenir de por, tot i que jo mateixa m'ho dic... no és el mateix.

Tinc por. Però estic tranquil·la.

Children of men

Aquesta nit he vist "Children of men".

Si no heu vist la peli i la voleu veure, no llegiu la resta del post, perquè us explico com s'acaba :)

És una pel·lícula que ven bé no sé gaire què explica, però passa al 2027 i resulta que no hi ha dones fèrtils, per tant se suposa que la humanitat s'extingirà. Això deu ser que és dramàtic, no?

El cas és que uns terroristes troben una noia que està prenyada i l'han de portar sana i estàlvia fins a uns que es diuen "Human Project", que no t'expliquen què és.

Després resulta que els terroristes no són tan bons com et pensaves, perquè fan matar a la seva cap i es volen quedar amb el nadó de la noia.

Però el protagonista, s'emporta la noia a través de mil problemes i de dos mil trets, perquè resulta que a més a més viuen com en una mena de món en guerra, fins a una boia al mig del mar que és on se suposa que han de ser els del "Human Project".

Però quan estan allà al mig de la mar, resulta que el prota es mor perquè li han disparat un tret i la noia amb la nena es queden allà a la barqueta una estoneta. Al final arriba un vaixell gros que suposes que és el dels del "Human Project".

I ja està. Fi.

No, jo tampoc no he entès res, igual que vosaltres que heu llegit això. Ho sento.

No es pot tenir tot

Aquesta és una de les coses que em dic sovint: "No es pot tenir tot, bonica". I és ben cert.

M'ho vaig repetint quan se'm desperta alguna d'aquelles il·lusions o somnis que tinc de fa anys. Sé que ara no és el moment d'aconseguir-los i em dic: "No es pot tenir tot, bonica".

A la vida, en certs moments, fas tries. Jo vaig triar i ara tinc el que tinc, que evidentment no és tot, perquè, no es pot tenir tot. Però tinc el que la meva tria m'ha portar a tenir. La responsabilitat del que em passa és tota meva. Jo vaig triar. Punt. Final.

Ara tinc dues baldufes. No ho tinc tot. No tinc tot el que somniava tenir. Però els tinc a ells. I això ja és un món... no, són dos mons!

Curiositat

És curiós.

Jo sé què està bé i què està malament. No ho dic en general. Ho dic en un cas molt concret, però tinc tant clar què és el que s'ha de fer que me'n faig creus de no estar-ho fent.

Les coses són com són i no les pots anar canviant segons et vagi bé. Però jo... em sento que acabo cedint, m'equivoco, sé que m'estic equivocant, i no sé com aturar-ho. Bé, sí sé com aturar-ho, però...

Voldria que tot fos tant diferent, però sense canviar res.

Too Much Love Will Kill You

Sabeu aquesta cançó de Queen, feia molt temps que no l'escoltava i aquesta tardor ha tornat a mi.

Ara porto un parell de dies escoltant-la profundament. És una cançó que, amb la veu del Freddie Mercury agafa un caire especial, perquè diu que massa amor et matarà, que una mica és el que li va passar a ell.

També diu altes coses, com uns versos que a mi, en aquests moments, em fa posar al pell de gallina:
I feel like no-one ever told the truth to me
About growing up and what a struggle it would be

I aquesta estrofa
I'm just the shadow of the man I used to be
And it seems like there's no way out of this for me
I used to bring you sunshine
Now all I ever do is bring you down

Quan li sento cantar, em fa pensar en mi (digueu-me egoista :P)... jo he estat una ombra de mi mateixa, no pels mateixos motius que ell, però cadascú s'apaga pel que s'apaga, no? I ara em sembla que, quan ja torno a portar llum, em torno a sentir que vaig cap al camí de tornar a ser una ombra de mi mateixa. I no vull.

Vinga, us deixo amb la cançó. Jo l'escolto amb el volum ben alt (tant com em toleren els veïns, que no és gaire) i deixant que el malaguanyat Freddie m'expliqui les seves penes.

Gaudiu-ne. Jo també ho faré.





I'm just the pieces of the man I used to be
Too many bitter tears are raining down on me
I'm far away from home
And I've been facing this alone
For much too long

I feel like no-one ever told the truth to me
About growing up and what a struggle it would be
In my tangled state of mind
I've been looking back to find
Where I went wrong

Too much love will kill you
If you can't make up your mind
Torn between the lover
And the love you leave behind
You're headed for disaster
'cos you never red the signs
Too much love will kill you
Every time

I'm just the shadow of the man I used to be
And it seems like there's no way out of this for me
I used to bring you sunshine
Now all I ever do is bring you down

How would it be if you were standing in my shoes
Can't you see that it's impossible to choose
No there's no making sense of it
Every way I go I'm bound to lose

Too much love will kill you
Just as sure as none at all
It'll drain the power that's in you
Make you plead and scream and crawl
And the pain will make you crazy
You're the victim of your crime
Too much love will kill you
Every time

Too much love will kill you
It'll make your life a lie

Yes, too much love will kill you
And you won't understand why
You'd give your life, you'd sell your soul
But here it comes again
Too much love will kill you
In the end...
In the end.

Cinc minuts desconnectats

Artuditu i el Bloc Mil·lenari: Ho apaguem TOT

Diu que el dia 1 de febrer de tres quarts i deu de vuit a les vuit apaguem tot allò que consumeix electricitat de casa nostra.

El que a mi em fa patir és si recordaré totes les coses que funcionen amb electricitat i si seré a temps d'apagar-les totes.

Val més sola que mal acompanyada

Ho podria dir més alt, però em sembla que no ho podria dir més clar.

No m'agrada sentir-me així. Em sembla que no sóc bona intentant relacionar-me amb les persones.

Millor sola. Sense parlar amb ningú. Sense discutir amb ningú. Sense sentir el menyspreu de ningú. Sense malentesos amb ningú. Sense molestar a ningú. Sola.

Au, doncs, bon vent, i barca nova, o sense barca.

El millor, però, és una bona companyia :)