04 de maig 2007

Fa temps que voldria

Fa temps que voldria tenir coses que no tinc. Però en tinc d'altres que no sabia que tenia.

Fa temps que voldria dir coses que no dic. Però en dic d'altres que no sabia que era capaç de dir.

Fa temps que voldria sentir coses que no sento. Però en sento d'altres que m'omplen infinitament.

Fa temps que voldria viure coses que no visc. Però en visc d'altres que no sabia que es podien viure.

Fa temps que voldria escriure coses que no escric. I no escric res.

Fa temps, escrivia contes.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Dona anima't....

Trena ha dit...

Anònim, estic molt animada*, només és que ja no escric, i em sap greu.

*potser em desanima veure el meu compte corrent, però això són figues d'un altre paner :)

Alfons ha dit...

Escriure va bé. I la gent que ha escrit, que ha disfrutat explicant coses a un simple full de paper, quan ho deixa, ho enyora. Però a la vegada, millor no forçar-se a tornar-hi, cal esperar el moment en que sentis que has de tornar a escriure, i no per l'enyorança d'haver-ho fet en un temps passat, sinó per que els teus dits tornen a saber el que passa pel teu cap.

Jo havia escrit, i molt! recordo quan ho feia, una època molt clara i concreta. Ara ho enyoro, i m'agradaria tornar-hi. Però a vegades m'he deixat guiar per aquesta enyorança i he arribat a la conclusió que és millor esperar fins que sàpigues que hi pots tornar.

Ara mantinc un bloc, però no és substitut d'escriure.

Trena ha dit...

Tens raó Alfons. No es pot forçar, però en tinc ganes d'escriure... i em falta que els dits sàpiguen què vol dir el cap :)

Alfons ha dit...

Benvinguda :-)

Jo també ho enyoro... i, no et pensis, intento explicar als meus dits què és el que vull però... no sempre fan cas.