Hi ha moltes definicions del què és un amic. A mi me n'agraden un parell:
"Un amic és algú amb qui pots parlar en silenci"
"Un amic és algú que vol estar amb tu, fins i tot després d'haver-te conegut"
No n'hi ha gaires d'aquests. I a més van variant amb els temps, amb els anys.
L'altre dia vaig veure al Club que parlaven d'això dels amics. Deien que se'n tenen entre 6 i 12. Van comentar això típic de si un home i una dona poden ser només amics. Jo crec que sí. Jo sóc una dona i tinc amics homes i també tinc amigues dones.
El cas és que mai no és fàcil mantenir una amistat. Vull dir que els amics (homes i dones) s'han de cuidar, igual que t'han de cuidar a tu, que ets el seu amic. I això vol recursos... com tot. Vol estar-hi, o no ser-hi quan veus que te n'has d'allunyar. I no sé què és més difícil.
Ara repasso les relacions que tinc amb les amigues i em sembla que totes les que he tingut al llarg de la vida encara les conservo. I en aquest lot hi són aquelles amb les que sempre hi he pogut parlar en silenci. No en són gaires, però totes hi són. Encara les tinc. I quan les necessito i elles ho saben, encara saben el que han de fer. De la mateixa manera que quan elles em necessiten, jo segueixo estant al seu costat. No tinc una millor amiga. Totes són amigues.
I repassant les relacions que tinc amb els amics... és curiós perquè mai no me'ls havia mirat d'aquesta manera, així en conjunt, però em sembla que els amics que tinc, amb tots, en algun moment, i en major o menor mesura hi ha hagut cert component eròtic o sexual, o certa atracció. De part meva cap a ell o a la inversa, o, en algun cas, recíproca. Ara ja no hi és. Però queda l'amistat. I em sembla que aquest component sexual és el que diuen que no permet que un home i una dona siguin amics. I igual que amb les amigues, sé que hi són. No tinc un millor amic tampoc, tots en són.
En fi, per tots i per totes, dedicat als AMICS.
"Un amic és algú amb qui pots parlar en silenci"
"Un amic és algú que vol estar amb tu, fins i tot després d'haver-te conegut"
No n'hi ha gaires d'aquests. I a més van variant amb els temps, amb els anys.
L'altre dia vaig veure al Club que parlaven d'això dels amics. Deien que se'n tenen entre 6 i 12. Van comentar això típic de si un home i una dona poden ser només amics. Jo crec que sí. Jo sóc una dona i tinc amics homes i també tinc amigues dones.
El cas és que mai no és fàcil mantenir una amistat. Vull dir que els amics (homes i dones) s'han de cuidar, igual que t'han de cuidar a tu, que ets el seu amic. I això vol recursos... com tot. Vol estar-hi, o no ser-hi quan veus que te n'has d'allunyar. I no sé què és més difícil.
Ara repasso les relacions que tinc amb les amigues i em sembla que totes les que he tingut al llarg de la vida encara les conservo. I en aquest lot hi són aquelles amb les que sempre hi he pogut parlar en silenci. No en són gaires, però totes hi són. Encara les tinc. I quan les necessito i elles ho saben, encara saben el que han de fer. De la mateixa manera que quan elles em necessiten, jo segueixo estant al seu costat. No tinc una millor amiga. Totes són amigues.
I repassant les relacions que tinc amb els amics... és curiós perquè mai no me'ls havia mirat d'aquesta manera, així en conjunt, però em sembla que els amics que tinc, amb tots, en algun moment, i en major o menor mesura hi ha hagut cert component eròtic o sexual, o certa atracció. De part meva cap a ell o a la inversa, o, en algun cas, recíproca. Ara ja no hi és. Però queda l'amistat. I em sembla que aquest component sexual és el que diuen que no permet que un home i una dona siguin amics. I igual que amb les amigues, sé que hi són. No tinc un millor amic tampoc, tots en són.
En fi, per tots i per totes, dedicat als AMICS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada