07 de maig 2007

A la merda

No tinc ganes de donar explicacions, i no estic deprimida, no patiu, però m'agradaria que tota aquesta merda s'acabés. N'estic fins els ous. No tinc ganes de veure a ningú, ni de donar explicacions. Senzillament la meva vida és una merda i no sé com sortir-me'n. Escriure-ho em tranquil·litza, cosa que tampoc no vol dir res, però és el que hi ha. A ningú li interessa la meva situació i si l'escric aquí és perquè tampoc ningú no ho llegirà.
A la merda. A la merda les coses que volia fer, les vacances, les sorpreses, l'alegria de veure que algú està content... A la merda les persones amb qui ja no em relacionaré perquè no em dóna la gana... I perdoneu-me, però a la merda tot i tothom i... quan tots sigueu allà, amb mi, farem una festa ;)

2 comentaris:

Lo Marc ha dit...

Ostia, quina mala llet que portes... entre ona i el Tsunami, potser més a prop del tsumani que de l'ona..
Au salut!

Trena ha dit...

Certament, quan he escrit això estava molt i molt aprop del Tsunami, però si intento no pensar en el que m'ha fet escriure això de debò que no en tinc tanta de mala llet... després el dia ha millorat força

:)