19 de maig 2007

He trobat feina!!!!!!!!

Doncs sí :)

Estic molt contenta. És una feina temporal, però és una feina i a més és un projecte molt engrescador en una gran empresa i prou ben pagada... tot i que el pare diu que no em valoro prou, i potser té raó, però de moment amb el que em pagaran jo em dono per ben pagada.

Vaig començar fa dos dies i tenia moltes ganes de dir-ho, però per causes alienes a la meva voluntat no ho puc fer.

Em va fer molt il·lusió trobar tanta gent coneguda. No hi tinc cap amic, això ja ho sabia, però com a mínim hi ha quatre noies amb les que vaig coincidir a la carrera. Elles totes, més bones estudiants que no pas jo... en fi.

Tinc una taula tota per a mi sola en una sala immensa on hi ha moltes taules. És una sala d'aquestes diàfanes... pel meu gust una mica massa de renou, però ja m'hi aniré acostumant. De fet, el meu despatx a LDOR també era una mica així. Tinc un telèfon per mi sola, tot i que encara no em truca ningú i també tinc correu... intern i extern i personal!!! Això sí que és la primera vegada que em passa. Un correu amb el meu nom, amb el que em puc comunicar amb tots els treballadors de l'empresa i amb tots els que no són treballadors de l'empresa. Potser us semblarà una nimietat, però a mi no m'havia passat mai.

Tinc dues bates blanques, que em renten i me les tornen planxades. I això que ni tan sols entro al laboratori. Estic tot el dia asseguda davant de l'ordinador, llegint i escrivint. Però vaig amb bata. Tothom va amb bata. Sembla... sembla una empresa seriosa :)

Hi ha dos amics de la meva germana. Són importants i tenen despatxos amb porta... ells no estan a la sala diàfana. Però són amics de la meva germana i jo els he vist gats alguna vegada :P

Estic contenta. Molt contenta.

6 comentaris:

Alfons ha dit...

Bé, doncs... Felicitats per la nova feina!!! això de les sales diàfanes és quelcom que agrada molt a qui monta llocs de treball però... té la pega del soroll. T'hi acabes acostumant.

Per cert, pura curiositat, es pot saber de què va la feina? tot el que sigui bates blanques i ordinadors m'intriga (a la meva feina hi ha molta gent amb bata blanca i alguns que no ens movem de l'ordinador) :-)

Trena ha dit...

Hahaha jo de fet no em moc de l'ordinador... bé, només per anar a la impressora o a la màquina de cafè :P

Treballo en el departament de garantia de la qualitat en un laboratori farmacèutic, en un projecte d'unificació de dos sistemes certificats ISO 9001 i ISO 13485 en un de sol integrat.

Espero haver satisfet la teva curiositat :)

Xavier Caballé ha dit...

Molta sort amb la feina i, si t'agrada, que es converteixi en permanent...

No et deixis intoxicar per les ISO, que sempre són un merder :)

Ja no recordo això de treballar amb bata, però en la meva època ningú mes les rentava ni les planxava. Era jo qui me l'havia d'endur divendres i tornar-la dilluns :(

Trena ha dit...

Aixx Xavi... a la meva feina anterior (l'anterior interessant, no la que em van fer fora) era la responsable de qualitat del Laboratori i tot el que tocava eren ISO, o sigui que en dec estar (i molt!) d'intoxicada :P

I en aquella feina també era jo qui s'havia de rentar i planxar la bata i els pantalons (tot i que jo no ho planxava)

Xevi ha dit...

Felicitats

Trena ha dit...

:)

Gràcies