19 de maig 2007

Avui tinc ganes...

Primer, aneu a sopar. És sensacional quan t'obre la porta del restaurant i et posa la mà a l'esquena, a l'alçada de la cintura, prou amunt perquè es pugui fer en públic i prou avall per demostrar-te que té ganes de tocar-te el cul i que, per això, et fas passar al davant ;)

El sopar, no cal que sigui romàntic, ni amb floretes ni amb espelmetes. El sopar serà amè, parlant de la vida, de política, del temps, de música, de tot... rient i gaudint de la seva companyia. Atrapant les seves mirades, perquè saps que et mira i t'agrada, i t'agrada agradar-li.

Després de sopar un passeig per la ciutat. Una ciutat de nit... bé sempre és bonic passejar per la ciutat, però de nit... té un encant diferent. Un passeig i seguir amb la conversa i seguir sentint que t'agrada el que et diu. O un passeig agafats de la mà, sense dir res, sentint la seva pell i el moviment de la seva mà buscant la teva complicitat. La carícia que et diu...

Arribats a casa, un petó al coll, un altre a l'espatlla (per això t'has posat aquesta brusa, eh ;) ), un altre al braç i a les mans... una abraçada d'aquestes que et tallen la respiració i t'aixequen del terra i estàs absolutament a les seves mans. I aleshores, d'una revolada, passa un braç per sota els teus genolls i et porta fins al llit.

Allà, t'estira i es retira una mica. Et mira. Tota. Sents els seus ulls que et repassen de dalt a baix. Aleshores s'acosta i et fa una carícia amb la punta dels seus dits des de les mans, que tens entrellaçades per sobre del cap, passant pel braç, l'aixella, on s'hi recrea un poc per fer-te pessigolletes, les costelles, la cintura, el maluc i acaba a l'alçada del genolls. Ja et té presa... tens tota la pell de gallina i esperes que et faci un petó llarg i humit. Hummmm... com t'agraden els petons... és una mica el preludi...

Després et descorda la brusa, que té molts botons, i els descorda lentament, tocant-te lleugerament la pell nua. Acaba pel botó de dalt i, no saps com, aconsegueix treure't la brusa sencera sense que tu hagis fet cap moviment.

T'agafa, amb els dos braços. Et sents bé. Et sents volguda. Et sents atrapada. No et mira, té els ulls tancats, però et saps dins del seu cervell. Et fa un petó a la galta. Un petó petit i net. Baixa pel coll fent-te petonets petits i nets. Arriba al pit i s'hi passeja, amb la mirada. Amb la mà segura et descorda el sostenidor i es queda atent a la presència dels teus mugrons, que comencen a estar durs i aixecats, com assenyalant-lo. Com dient-li: vine!

I ell hi va. Primer amb les mans. Una a cada pit. Els acaricia lentament i pausada. Aleshores, escull dos dits de cada mà i juga amb els mugrons. I se'ls mira. I tu el mires. I mentre una mà segueix jugant, l'altra s'atura i dóna pas a les mossegadetes que sap que t'agraden tant. I està una estona així, mossegant i xuclant i canviant de pit...





I et despertes.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai senyora... no escriguis aquestes coses que l'audiència no és de pedra!

A.

trena ha dit...

Ja, jo tampoc en sóc :P

Anònim ha dit...

La primavera sempre provoca alergies i desigs...

A. Anònim no-de-pedra...

Maite ha dit...

A banda de ser o no ser de pedra, la historia està molt ben escrita, es fantàstica.
Com es que no t'hi dediques més a escriure?

trena ha dit...

Maite, gràcies novament :)

Saps, sí que m'hi dedico una miqueeeeeeta a escriure, però últimament escric més sobre paper que al blog... també tinc els contes que hi ha publicats a relats en català. Potser aviat n'enviaré de nous allà... a veure com va :)

Oriol Cisteró i Fortuny ha dit...

Caram!

No et conec, encara que conec en Roger i en Gerard.

Estic encantat que algú que escriu tant bé i amb tant de foc hagi passat pel meu bloc.

Espero que al despertar, no fos un somni sinó un matí de suc de taronja al llit amb els finestrals oberts i l'olor de la primavera envaint l'espai.

trena ha dit...

Gràcies Oriol!

M'agrada que t'agradi i que diguis que escric bé ;)

El món és molt petit, el Roger anava a la classe de ma germana i al Gerard no el conec, però conec a un amic de la seva xicota :)

Ens llegim!