Ja no m'interessa res.
Miro, llegeixo, escolto, observo, però ja no m'interessa res. Ho faig per fer.
Potser és perquè estic massa capficada en mi mateixa. Sempre he pensat que la naturalesa humana és egoista, i ara potser me'n sento més que mai… però només potser. Perquè de fet tampoc m'interessa gaire res del que em passa. I no és perquè no em passin coses. Igual que a mi, al món, al País, a la meva ciutat, però el cas és que a mi no m'interessa res.
Dissabte vaig anar a veure una exposició que creia que m'interessava, però no la vaig trobar gens interessant. Era al Fòrum, que tampoc vaig trobar gens interessant.
El que em va interessar més va ser agafar el tramvia.
En fi, desinteressadament, us escric això per si us interessa.
Miro, llegeixo, escolto, observo, però ja no m'interessa res. Ho faig per fer.
Potser és perquè estic massa capficada en mi mateixa. Sempre he pensat que la naturalesa humana és egoista, i ara potser me'n sento més que mai… però només potser. Perquè de fet tampoc m'interessa gaire res del que em passa. I no és perquè no em passin coses. Igual que a mi, al món, al País, a la meva ciutat, però el cas és que a mi no m'interessa res.
Dissabte vaig anar a veure una exposició que creia que m'interessava, però no la vaig trobar gens interessant. Era al Fòrum, que tampoc vaig trobar gens interessant.
El que em va interessar més va ser agafar el tramvia.
En fi, desinteressadament, us escric això per si us interessa.
4 comentaris:
Hola Raques,
Et trobo molt desanimada, relament no t'interesa res?
Hi ha tantes coses boniques que podrien interessar-te.....
Pensa-hi una mica, i no et desanimis, dona.
Jo per exemple, a tu, et trovo una persona molt interessant, veus?.
Gràcies Maite... tot són etapes, saps. Potser tampoc és que no m'interessi res, però les coses que m'interessen, de sobte se'm fan feixugues. Deu ser la primavera que em fa veure el món més negre del que és.
:)
Hola, Trena! No sé si et recordaràs de mi... :P
En fi, com ja t'ha dit la Maite, les persones travessem etapes diverses, tenim interessos canviants...
I, si no et serveix de consol, pensa que sempre ens quedarà la Janis. ;)
Una abraçada. Fins aviat! II*II
I tant que me'n recordo de tu! No sé com has arribat aquí, però sigues molt benvingut :)
I sí, sempre tindrem la Janis ;)
Publica un comentari a l'entrada